La cooperativa de Sant Joan, l’ànima centenària de tot un poble
L’entitat va complir un segle de vida dia 23 de maig, amb 118 membres i amb només cinc socis de menys de 50 anys
Sant JoanLa cooperativa agrícola de Sant Joan va complir 100 anys dijous passat. Després de la cooperativa agrícola de Sant Bartomeu de Sóller (1899), és la segona entitat a ser centenària. Les seves arrels arrenquen el 1903 amb la creació de la primera Caixa Rural, que el 1919 s’integra al Sindicat Agrícola Catòlic. Des de l’inici, la Caixa Rural concedeix crèdits agrícoles que permeten l’establiment de petits propietaris, que el camp es vagi modernitzant i que s’obri al cultiu intensiu, a l’adquisició de maquinària, llavors més productives, i a l’ús d’adobs químics.
El 1944, el Sindicat Agrícola es transforma en cooperativa com a entitat de gestió comunitària del camp i també juga un paper important en la vertebració del municipi. El 1947 es construeix el camp de futbol sobre terrenys seus. El 1972 participa en l’obertura de MercaPalma. El 1975 es comença a expandir amb l’ús d’hivernacles i s’organitza un sequer d’albercocs cooperatiu, que dura fins al 1983. El 1980 cedeix els terrenys del camp de futbol per a una nova escola i el 1983 forma part del grup de cooperatives que funden la Unió de Cooperatives de Balears (Ucabal).
Durant anys, la formació dels associats permet adquirir coneixements, amb cursos, conferències i sortides a la Península per visitar explotacions agrícoles efervescents. Tot ajuda a fer surar l’esperit cooperativista en una societat conservadora. I és aquesta ànima el que ha fet possible la supervivència d’un col·lectiu que ha mantingut viva la pagesia en el cor de Mallorca, del qual l’historiador Arnau Company ha recopilat la major part del recorregut amb tots els condicionants socials, econòmics i polítics que l’han marcat.
Joan Gayà Bauzà, Gabriel Camps, Arnau Company, Josep Estelrich Mieras, Biel Company Bauzà, Miquel Vidal Llaneras, Joan Barceló Mesquida... n’han estat presidents, alguns en dues i tres ocasions. Antoni Galmés n’és el gerent des de fa 20 anys.
Joan Barceló i Biel Company acompanyen l’actual president, Miquel Vidal, en un xerrada per a l’ARA Balears en què recorden temps passats i analitzen el futur des d’una experiència de lluita contra molts elements. “Algunes famílies donen continuïtat a la pagesia, però són poques, no crec que arribin a un cinc per cent”, comenta Joan Barceló. I Miquel Vidal ho remarca assegurant que de socis (avui 118) dedicats professionalment al camp “només cinc tenen menys de 50 anys”. Són pinzellades que acompanyen una tertúlia sobre els costos de produir a Mallorca en contrast amb la Península. “Molts de productes del camp, i entre ells molt de bestiar, valen igual avui que fa 30 anys, i així és difícil mantenir-se”, afegeix Vidal, abans que Biel Company sentenciï: “Foravila abans era l’or de Mallorca i avui és la xatarra ”.
Els tres tertulians que han presidit la cooperativa destaquen, malgrat tot, el paper dinamitzador del cooperativisme agrícola. Joan Barceló subratlla que el camp funciona per mitjà de subvencions, “però no hauria de ser així”. La insularitat surt a col·lació pel fet, no sols de les dificultats de competir amb els productes forans, sinó del poc control que ha donat lloc a la introducció de les varietats invasores.
La cooperativa ha editat un calendari amb estampes inoblidables de la pagesia local i esdeveniments socials, gran part dels protagonistes del qual ja no hi són. És una manera de recordar-los i també de mostrar als joves el que ha costat mantenir vives les arrels del poble.
MATEU GINARD, DG D’AGRICULTURA
“LES COOPERATIVES SÓN IMPORTANTS PERQUÈ TENEN UNA ESTRUCTURA FONAMENTAL DINS EL SISTEMA AGRARI”
Balears té 28 cooperatives agroalimentàries, 20 de les quals a Mallorca. El director general d’Agricultura, Mateu Ginard, assegura que amb la nova llei agrària aquestes entitats estaran en millor disposició d’accedir a línies d’ajuda i se les té molt en compte amb la nova regulació. “Les cooperatives són molt importants perquè tenen una estructura fonamental dins el sistema de gestió agrària, per tradició i perquè mantenen un sistema organitzatiu amb una logística i uns serveis bàsics, molts dels quals estan lligats a cooperatives de segon grau”, declara. Per Ginard, tant la cooperativa de Sóller com la de Sant Joan són exemples a seguir per poder mantenir viu el món agrari.
