El cementeri dels horrors

ManacorLes estores del cementeri de Manacor amaguen moltes vergonyes, més enllà de ser un dels símbols més vius de la barbàrie i de l’extermini de la Guerra Civil a Mallorca, durant i després del conflicte, i d’acollir durant el 1820 els morts de la pesta.

Només aterrar el nou govern municipal, ara a mans d’una coalició d’esquerres (MÉS-Esquerra, PSOE, UP), s’ha trobat amb algunes estances on es calcula que hi ha “dos centenars i busques” d’esquelets i restes momificades de difunts, suposadament anteriors a la reforma de 1982-1983, que després de ser exhumades per permetre-hi les obres de restauració mai tornaren a les tombes, sinó que quedaren acaramullats dins tres magatzems, habilitats expressament per custodiar temporalment les restes humanes. Tot fa pensar que la temporalitat dura ja 37 anys, cosa que ha generat un gran escàndol polític i social. La gravetat dels fets ha provocat que la polèmica s’hagi canalitzat cap a la via judicial, sobretot perquè caldrà definir el destí final de les restes localitzades, algunes d’identificades i altres sense dades de la seva procedència.

L’escassa documentació trobada per l’actual govern municipal sobre les exhumacions practicades el 1982 i 1983 permet constatar que durant 40 anys hi ha hagut molt d’obscurantisme i una manca total de fiscalització política del treball del fosser d’aleshores, Sion Martí Ferrer, mort el 4 d’abril de 2017.

Investigació judicial oberta

Es té assumit que la desaparició del gestor del cementeri dificultarà les investigacions sobre la troballa, però amb tota probabilitat els batles i regidors delegats responsables del cementeri que hi hagut des de 1983 potser hauran de declarar en la investigació judicial oberta, després que a principis d’aquest mes d’agost es denunciàs la descoberta, en primer lloc a la Policia Nacional i després als jutjats.

Segons el regidor de Cementeri, Carles Grimalt, va ser la fossera actual la que va posar en coneixement dels responsables polítics l’existència d’un dipòsit de restes en una sala que no corresponia, perquè el cementeri té dues osseres comunes habilitades per a aquesta finalitat.

Però s’ha descobert que són tres i no només un els habitacles que contenen centenars de cossos i que en cap cas es podien fer servir com a osseres. Així i tot, es desconeix per què durant tants d’anys aquesta macabra situació ha escapat del control del departament de sanitat funerària del Govern i dels respectius ajuntaments de torn, cosa que fa sospitar que els gestors polítics de les darreres quatre dècades, amb responsabilitat sobre la matèria, o bé desconeixien determinades praxis de l’enterrador o bé hi feren els ulls grossos.

“L’error” d’obrir la sala

En aquesta línia orbita el comentari d’un exdelegat de Cementeri que, segons el batle, Miquel Oliver, li replicà fa pocs dies que “l’error -del Pacte de govern- ha estat obrir la sala” on s’ha fet la primera descoberta de cadàvers.

De les indagacions fetes per l’Ajuntament actual, se sap que el 29 de març de 1982 l’exbatle socialista Jaume Llull va autoritzar la construcció del magatzem (suposadament en tres espais diferents) i que el 21 d’octubre de 1983 el batle conservador Gabriel Homar exigia per escrit que, una vegada acabades les obres de reforma d’una part del cementeri, les restes tornassin al seu dipòsit original. Aquesta ordre mai es va complir i el 1997, “per aquest fet i per altres”, segons Oliver, es va incoar un expedient sancionador a Sion Martí “que es va cancel·lar el 1998”, quan era batlessa Catalina Sureda (PP).

L’enterrador continuà en el seu lloc de feina fins que va morir, a 67 anys. És a dir, optà per perllongar la vida laboral i renunciar a la jubilació. A més del fosser, alguns dels suposats protagonistes negligents ja han desaparegut. El que es dona per fet és que molts familiars de difunts de la zona reformada duien flors a nínxols i altres sepultures que o bé eren buits o ja s’havien venut. Potser s’haurà d’aprofundir en la identitat dels morts trobats per verificar si es corresponen a persones enterrades al parterre 15 (reformat el 1983) o si entre el caramull de restes se n’hi anaren dipositant altres de procedents d’exhumacions fetes fora del control ordinari.

El negoci de l’enterrador

L’estiu de 2015, durant el període de 144 dies de pacte d’esquerra en minoria, l’actual regidor de Cementeri, Carles Grimalt, assegura que ja va detectar activitats comercials il·legals dins el recinte mortuori municipal, com la venda de plaques de marbre i ciris, i que l’advertència a l’enterrador li comportà un relació tensa amb aquest treballador municipal. “Durant anys algú va utilitzar el cementeri com si fos el jardí de ca seva”, va sentenciar el batle Oliver dilluns passat, durant la compareixença en una multitudinària roda de premsa per explicar la situació del cementeri municipal, acompanyat del regidor Grimalt i també de la delegada d’Urbanisme, Núria Hinojosa.

Rebuig a actualitzar el Reglament

Seguint el fil del descontrol durant dècades en la gestió del cementeri, Hinojosa va recordar que el setembre de 2018 el PSOE presentà una moció a debat plenari que instava el Consistori a actualitzar el Reglament de funcionament del recinte funerari municipal, proposta “contra la qual votà” l’equip de govern de llavors (El Pi-PP-AIPC).

L’Ajuntament té assumit que, si la jutgessa que du el cas ordena fer proves d’ADN per identificar les restes que no tinguin clara la procedència, serà la institució municipal la que s’haurà de fer càrrec del cost. El batle Oliver també avalua la possibilitat de convocar els exbatles vius dels darrers 40 anys per tal d’analitzar la situació.

No hi ha dubte que l’enrenou polític i mediàtic no deixa que els morts de Son Coletes descansin en pau. Escenari dels afusellaments dels falangistes el 1936 i anys posteriors, amb l’assassinat de centenars de republicans, molts d’ells fets desaparèixer amb fogueres, a Son Coletes se li coneix la seva primera funció com a cementeri el 1820, arran de la pesta. Després fou abandonat, ja que els enterraments es traslladaren al cementeri oficial, a Son Mas, conegut també com es Pla, l’esplanada que avui ocupa el teatre, la seu de la Policia Local, el Parc Municipal i la piscina pública.

El 1953, després de ser clausurat el de Son Mas, Son Coletes es va inaugurar com a cementeri municipal. Perdura dins la memòria col·lectiva com a punt d’enterrament de la pesta que va afectar el municipi ara fa 200 anys i especialment com a lloc d’extermini durant la Guerra Civil. Per si no hi havia prou tenebra a Son Coletes, la descoberta recent de més de 200 esquelets dins tres recintes diferents obliga a rememorar les pàgines més negres d’aquest indret. Un vel de misteri i foscor plana sobre el seu passat més recent. Sembla que ningú tingui garantit el descans en pau a Son Coletes.