L'exhumació del cementeri de Bunyola finalitza amb troballes que podrien correspondre a 15 represaliats

S'ha activat la segona fase d'estudi, que creuarà les dades genètiques dels familiars de les víctimes amb les restes òssies per esbrinar si concorden

Les tasques d'exhumació iniciades al cementeri de Bunyola el 31 d'agost han finalitzat aquest dijous després que s'hi hagin trobat restes òssies que podrien correspondre's amb algunes de les 15 víctimes que s'hi cercaven. Ara, s'activa la segona fase d'estudi, en la qual es recolliran les dades genètiques dels familiars de les víctimes per tal de creuar-les amb les restes òssies localitzades.

Després d'onze dies d'excavacions i exhumacions al cementeri de Bunyola, l'empresa ATICS ha localitzat fragments de restes cranials que corresponen a individus adults i que presenten marques fruit d'autòpsies i ferides prèvies a la mort. Aquestes restes tenen una grandària limitada i han estat remogudes; per tant, la seva identificació a simple vista no és possible. La investigació amb proves genètiques, doncs, esdevé essencial per determinar si es tracta d'alguna de les 15 víctimes de la repressió franquista. 

Durant els primers dies es va detectar que les víctimes no es podrien trobar en posició primària i que havien de començar a cercar en posició secundària. Això implica que les restes òssies varen ser traslladades des d'on foren enterrades a alguna de les osseres del cementeri.  

Les restes s'han trobat fragmentades, humides i brutes a l'ossera de la zona enjardinada davant de l'antiga sala d'autòpsies, una estructura amb unes dimensions aproximades de 2,20 metres de llarg per 2 de profunditat, i 70 cm d’amplada. Es té consciència que a partir de la dècada de 1960 l'estructura s'emprà com a ossera per destinar-hi les restes que s'anaven netejant del seu voltant.

D'altra banda, durant les tasques d'exhumació s'ha localitzat una altra ossera que, a causa de les circumstàncies de seguretat, dimensions i el volum de restes a estudiar, requereix un estudi i investigació en profunditat. En aquest sentit, ATICS ja treballa en una futura intervenció.

Aquesta ossera es va fer posteriorment a l'any 1932, segons consta en documentació de l'Arxiu Municipal de Bunyola. Situada darrere la capella, a la zona est del cementeri, és un gran retall a la roca calcària en forma de petita cova. La part superior està segellada per una capa de formigó amb dues obertures per les quals s'abocaven les restes òssies.

Tot i que el seu estat de conservació és bastant precari, s'han pogut fer treballs de documentació arqueològica, topogràfica i antropològica, que fan recomanable un estudi de detall que prevegi totes les problemàtiques que se'n puguin derivar.

Ara, la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, ja ha activat la segona fase d'estudi, que es dedicarà a la recollida de les dades genètiques dels familiars de les víctimes que se cerquen al cementeri per tal de creuar-les amb les restes òssies localitzades. El material genètic serà analitzat als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Les 15 víctimes

Entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936, arribaren al cementeri de Bunyola una quinzena de cadàvers: homes assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, víctimes de la repressió franquista. Les autòpsies fetes abans de ser enterrats determinaren que la majoria varen morir per hemorràgia cerebral, pleural, múltiple, etc. (Xavier Margais, 2016).

Nou d'aquestes víctimes estan identificades gràcies a diferents causes judicials facilitades per l’associació Memòria de Mallorca. Es tracta de Joan Busquets Cañellas, Josep Cañellas Roser, Antoni Juan Massanet, Rafael Ferriol Grimalt, Pere Suau Riera, Onofre Arbona Jordà, Gabriel Servera Cardell, Guillem Pocoví Samsó i Joan Fiol Martí.

Falten per identificar sis víctimes, entre les quals es podrien trobar tres menorquins: els germans Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés, i José Filomeno Pons Sintes. Naturals de Ciutadella, viatjaren junts a Mallorca per fer de testimonis a un judici. Es creu que foren assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola. Per aquelles dates aparegueren tres cadàvers a la confluència de la carretera d’Esporles a Santa Maria del Camí amb el torrent de Ca na Sili, tres cadàvers que pertanyien a tres persones desconegudes a Bunyola. L’historiador i director de l’Arxiu Diocesà de Menorca i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella, Marc Pallicer Benejam, relaciona aquest episodi amb la descoberta dels tres ciutadellencs a la fossa comuna de Bunyola.