Artà obre la porta a nous xalets a la segona línia del Molí d'en Regalat

ArtàUna majoria integrada pel PSOE, El Pi i el PP considera que la sentència que marca una línia de protecció de 100 metres des de la mar fins a la zona del Molí d'en Regalat no afecta la franja posterior i que, per tant, la parcel·la de 6.000 m2 que resta més enllà d'aquesta delimitació permet l'edificació de sis xalets, en considerar que és urbana.

El ple municipal acaba d'aprovar remetre a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori del Consell l'adaptació de les normes subsidiàries al Pla territorial, pel que fa a la qualificació del Molí d'en Regalat, recollint la protecció costanera a partir dels 100 metres, tal com dicta l'Audiència Nacional (sentència de 2 de novembre de 2018), però deixant com a urbana la zona posterior on la promotora Porto sa Coloni S.L. podria edificar sis grans xalets, si el Consell accepta el criteri de la majoria municipal (7 de 13 regidors).

Independents (5) i Alternativa per Artà (1) no estan a favor de la qualificació de zona urbana del terreny, que està fora de la delimitació dels 100 metres de protecció costanera. "La sentència de l'Audiència Nacional deixa clar que el Molí d'en Regalat no és urbà, també més enllà dels 100 metres", recorda Aina Comas (Alternativa). Aquest grup insisteix que "la zona del Molí d'en Regalat no té pla parcial aprovat ni desenvolupat".

No obstant això, no es tanca la porta que en el futur els terrenys de la illeta puguin ser urbanitzables, "ja que el Pla territorial la classifica com a àrea de desenvolupament, sempre que les NS no hagin esgotat el creixement urbanístic imposat pel mateix PT". Per això, Alternativa recorda que caldria desenvolupar un pla parcial i un projecte d'urbanització, ara inexistent.

El GOB en la línia d'Alternativa

Al GOB, Margalida Ramis recorda que la base de la sentència que fixava en 100 metres la protecció des de la mar "és que tota la parcel·la del molí d'en Regalat –30.000 m2 de superfície– no era urbana, perquè no tenia serveis; per tant, el que està més enllà de la línia de 100 m –6.000 m2– ara continua sense ser urbana, i si es vol urbanitzar haurà de seguir el curs que li pertoca".

El grup ecologista no descarta presentar un enèsim recurs contenciós si finalment el Consell accepta que la franja de més enllà dels 100 metres és urbana. El GOB veu més interessant per als interessos generals del municipi que l'Ajuntament cerqui la protecció dels terrenys on a hores d'ara està disposat a autoritzar noves construccions.