Els arqueòlegs detecten una possible vil·la romana a Son Peretó, Manacor

L'escrutini del subsol amb georadar apunta a aquesta hipòtesi, que s'haurà de confirmar en properes excavacions

Un equip d'arqueòlegs i especialistes en georadars escruten el subsol de diverses finques situades al voltant de la basílica paleocristiana de Son Peretó "amb l'objectiu de descobrir els autèntics límits del jaciment arqueològic d'època romana que encara roman al subsòl", explica l'arqueòleg Miquel Àngel Cau, un dels responsables del projecte que vol definir les estructures i els límits de Son Peretó. Aquest projecte està tutelat per la Universitat de Brown (Nova Anglaterra, Estats Units) i la Universitat de Barcelona.

Amb les dades obtingudes fins ara "podem dir que en tot l'entorn estudiat hi ha estructures de tipus habitacular semblants a les que envolten la basílica i això ens fa pensar que en aquest lloc hi va haver una gran vil·la, que és el nom que donen els romans a les granges i a les explotacions agrícoles", explica Miquel Àngel Cau.

Tècniques de localització

Així, els especialistes suposen que la vil·la romana va establir-se i funcionà des dels temps de la dominació romana i que amb l'arribada del cristianisme incorporà la basílica. Amb tot, "amb el georadar i la magnetometria només obtenim una radiografia del subsol, un mapa del que podem trobar enterrat, però per confirmar qualsevol hipòtesi haurem d'excavar el terreny", afegeix la directora del Museu d'Història de Manacor, Magdalena Salas.

Els especialistes que fan feina a Son Peretó utilitzen una combinació de dues tècniques: la magnetometria i el georadar. "La magnetometria permet descobrir estructures que no són visibles a la superfície, com murs i habitacles enterrats", expliquen els experts. Aquesta tecnologia es basa en la detecció de variacions locals de la intensitat del camp magnètic terrestre. Aquestes variacions poden tenir una explicació geològica, però també poden revelar indicis de construccions que es troben davall terra i invisibles a l'ull humà.

A més, l'equip que fa feina al jaciment manacorí també utilitza el georadar "per definir encara millor les estructures que es detecten amb el magnetòmetre", explica Miquel Àngel Cau. La tecnologia del georadar es basa en la transmissió d'ones electromagnètiques de banda ultraampla en els materials. Les ones electromagnètiques es reflecteixen quan arriben al límit situat entre dos materials amb diferents consistències i propietats elèctriques, de manera que es poden definir les estructures o les construccions sense necessitat d'excavar.

L'objectiu d'aquest projecte és "obtenir la informació més gran possible abans d'excavar, precisament per poder seleccionar els llocs més adequats d'acord amb els objectius científics i, de fet, els resultats obtinguts fins ara proporcionen un primer acostament a allò que amaga el subsol i que volem tenir en compte abans de començar futures excavacions.

De fet, Son Peretó és "el lloc de Mallorca on es fan més excavacions i l'únic jaciment mallorquí de l'antiguitat tardana que compta amb un conjunt basilical i una necròpoli i que, a més, està museïtzat i adequat a les visites", explica la directora del Museu de Manacor i una de les directores de les excavacions, Magdalena Salas.

Compra de terrenys

Precisament, per protegir l'entorn arqueològic de Son Peretó, l'Ajuntament de Manacor engrandirà la finca pública on se situa aquest jaciment. Després de promoure catorze campanyes ininterrompudes d'excavacions i de treballs de consolidació i d'adequació de les restes de la basílica paleocristiana, l'Ajuntament adquirirà la parcel·la que es troba just al costat de l'actual terreny públic.

Es tracta de la finca annexa, d'uns 15.000 metres quadrats, en què els estudis amb georadar ja han confirmat que hi ha restes arqueològiques que són claus per entendre la història completa del jaciment. Ara, els treballs amb magnetometria i georadar estudien terrenys encara més allunyats de la basílica i els primers resultats mostren estructures importants.

L'Ajuntament afirma que "som conscients de la importància de Son Peretó i sabem que Manacor compta amb una riquesa arqueològica enorme, per això apostam per protegir el nostre patrimoni, per mantenir les campanyes arqueològiques any rere any, per donar la importància que correspon als béns culturals, que són de tots els manacorins i manacorines, i per oferir nous atractius a tots aquells que ens visiten", afegeix la batlessa de Manacor i responsable de les àrees municipals de Patrimoni i Educació, Catalina Riera.

Son Peretó és a foravila, a uns sis quilòmetres de Manacor a la carretera que va de Manacor a Sant Llorenç des Cardassar. El jaciment es troba senyalitzat, està adequat amb panells i informació que el fan apte per a les visites lliures, que es poden complementar amb la visita a la sala que el Museu de Manacor dedica al jaciment, a més compta amb un petit aparcament al costat de l'entrada.

 

Història del jaciment

El poblat de Son Peretó fou descobert per Joan Aguiló Pinya (Palma, 1860-Manacor 1924), que va excavar l'antiga basílica a partir de l'any 1912 i va traslladar els fabulosos mosaics que cobrien el terra al Museu de Manacor. El monument manacorí es va difondre ràpidament. El 1920, Josep Puig i Cadafalch va donar a conèixer les troballes en l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1931, la zona del temple fou declarada monument historicoarqueològic per garantir-ne la preservació. La Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i el Museu de Mallorca hi varen dur a terme noves excavacions en els anys seixanta i vuitanta del segle XX. En els darrers catorze anys, el Museu de Manacor ha duit a terme un important esforç de consolidació de les estructures i de restauració i ha reprès l'estudi i les excavacions arqueològiques d'aquest important jaciment del temps de l'antiguitat tardana amb l'esperança de treure a la llum reveladors detalls del culte paleocristià i de la vida a Mallorca durant els darrers dies de l'Imperi romà. Des de 1982 els terrenys on se situa l'antiga basílica pertanyen a l'Ajuntament de Manacor. Aquests terrenys públics ara seran ampliats amb la compra de la nova parcel·la, que davall terra guarda una part important de les restes d'aquest monument.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF