Maria Antònia Mulet: "A Algaida som com a molt clàssics, amb això dels partits polítics"

Maria Antònia Mulet diu que sempre té les portes del despatx obertes. De vegades sembla el Born, bromeja. Mulet ocupa el càrrec de batlessa d'Algaida des del 2015, però reconeix que treballa millor amb pacte. Alaba els seus socis de govern (MÉS), però també l'oposició (PP).

És la vostra segona legislatura. Us suposa una continuïtat o un reinici?

— Els socialistes vàrem governar amb minoria durant el 2015-2019, però jo tenia el reforç d'haver estat regidora les dues legislatures anteriors amb Xesc Miralles a la batlia. Llavors, vàrem guanyar amb els mateixos resultats i vàrem fer pacte amb MÉS. En les eleccions del 2019, la gent avaluava la feina dels darrers quatre anys i això era un repte.

Quins són els vostres principals objectius en aquest moment?

— Els objectius han canviat d'ençà de la pandèmia. El 2019 ens començàvem a situar i a posar en marxa els acords de governabilitat, però el març va arribar la pandèmia i tot va canviar. Vàrem haver de redirigir els objectius, així com tots els batles i batlesses. Mentre fèiem feina amb la pandèmia, vàrem intentar que el poble anàs millorant. Amb això, hi ha hagut accions pel que fa a urbanisme o inversions. També hem rebut ajudes del Govern i del Consell, que tal vegada no haurien invertit si no hagués estat pel covid.

Al Consistori només hi ha tres partits: PSOE i MÉS (en pacte) i PP a l'oposició. Ho fa més fàcil que no hi hagi altres partits? 

— Jo sempre dic que a Algaida som com a molt clàssics, amb això dels partits polítics. A Algaida sempre hi ha hagut el PP, el PSOE i PSM o MÉS. No et sabria contestar... Per la meva experiència, a Algaida no és difícil governar o fer feina amb el PP a l'oposició. No tenim dificultat ni de feina, ni de comunicació. Ells fan un paper molt digne com a oposició, és el que han de fer, perquè són quatre regidors i això vol dir que hi ha molts ciutadans d'Algaida, Pina i Randa que els han votat. Per sort, fins ara, no m'he trobat amb una oposició destructiva, dins els desacords lògics. No hi ha desavinences, ni molt manco qüestions personals.

Llavors, diríeu que és un consistori sa...

— En aquest aspecte, sí. Quan hem estat dins i fora de l'equip de govern, les relacions entre tots els regidors del ple han estat sanes, des del paper i el pensament de cada un.

Què són Pina i Randa per Algaida?

— Jo ho entenc com un tot, però és vera que tenim una realitat de diferents nuclis. Algaida té la seva manera de pensar, de viure i de fer les coses i el dia a dia dels veïns de Pina i Randa segur que no és la mateixa, començant per una cosa tan bàsica com el sector serveis. Ara s'ha parlat molt del tema de tancar oficines bancàries; Pina ja fa set o vuit anys que no en té cap i no hi va haver manera que ningú hi volgués anar. Pina i Randa tenen una mancança de serveis. A més, hi ha la qüestió de voler identificar-te d'un lloc: ets de Pina, d'Algaida o de Randa. Tal vegada la gent d'Algaida no hi dona tanta importància, però els altres veïns volen identificar-se com de Pina o Randa.

Heu mencionat l'eliminació de la sucursal de la Banca March. És senyal que els pobles petits es van morint, pel que fa a serveis?

— Les corporacions bancàries actuen a Mallorca amb un pensament de l'Espanya buida i aquí no estam buits, ni prop fer-s'hi. Ara mateix a Algaida tenim 5.500 habitants, molts d'ells, una mitjana de 2.000-2.500 persones, viuen a la zona rural. Les entitats actuen per interessos econòmics. Encara que moltes gestions avui en dia es poden fer digitalment, en el cas dels pobles de Mallorca no és així. Hi ha molta gent major i és la gran oblidada. No només per manca de coneixement de les noves tecnologies, sinó perquè n'hi ha que no tenen joves al seu costat que els puguin ajudar. És com el que ara ha passat amb la vacuna dels majors de 70 anys. Jo som infermera i entenc que per qüestió sanitària s'han de prendre algunes decisions, però no és ben rebut que la gent major de 70 anys d'Algaida, Pina i Randa se n'hagi d'anar a posar-se la vacuna doble, de grip i covid, al PAC de Llucmajor. Estic segura que si s'hagués posat a Algaida no hi hagués hagut cap perill i hi hauria hagut molts usuaris que ho haurien aprofitat. Jo mateixa vaig acompanyar els meus pares al Centre de Salut de Llucmajor i ens hi vàrem trobar sis persones d'Algaida. El problema és que la població creix més aviat que els serveis que puguem donar perquè les administracions locals, amb la manca de finançament i els problemes que tenim, sempre anam enrere.

Us queixau també de la carretera Algaida-Llucmajor...

— Sí, s'ha de posar en aquesta carretera una seguretat que no té. Fa massa anys que ho duim enrere i ens preocupa. És una carretera insegura i necessitam una carretera en condicions: és l'única manera que tenen els veïns i professionals sanitaris d'anar al PAC de Llucmajor, hi circulen cada dia sis autobusos que van cap a l'institut, anada i tornada, a més dels veïns de Pina i Randa i la quantitat de turistes.

Us referiu a ampliar-la?

— A arreglar-la. A donar-li la seguretat que no té, gens ni una mica.

La ronda ha ajudat a pacificar el trànsit?

— Sí, tot el trànsit que venia de la zona de Manacor, Inca o Santa Eugènia cap a Llucmajor ja no passa per dins el poble. Ha millorat moltíssim, perquè alguns carrers, com el de l'escola, han deixat de ser una via de pas i els hem fet més segurs. Té molt de sentit haver fet la ronda d'Algaida, però el que no podem fer és trobar-nos una carretera tan poc segura de camí a Llucmajor.

Com han estat els dos darrers anys en el càrrec pel que fa a la gestió de la pandèmia?

— La gestió no ha estat fàcil per a ningú, ni per a mi com a batlessa ni per a la ciutadania en general. Hi ha hagut molta gent que ho ha passat malament i encara ho està passant. Hem fet diferents accions: des d'ajudes a comerços i al teixit empresarial fins a les famílies; i en l'àmbit dels serveis socials, que tenim mancomunats amb el pla, també s'ha fet molta feina i s'han augmentat les ajudes. Des de l'Ajuntament, en un any hem repartit tres línies d'ajudes amb les subvencions del Consell i del Govern. En definitiva, com a mínim hem intentat anar ajudant en el dia a dia i d'estar pendents de les necessitats dels veïns. Segur que alguns han pogut millorar i amb altres encara hi treballam, especialment en l'àmbit educatiu, etc. Crec que tots els ajuntaments, de qualsevol color polític, hem intentat arribar als ciutadans i crec que ells ho han vist.

També sou presidenta del Fons Mallorquí de Cooperació. Ha canviat la manera de fer feina des de l'entitat d'ençà de la pandèmia?

— La feina no ha pogut ser la mateixa, però hem continuat els projectes que teníem. Sobretot s'ha hagut de diversificar amb el tema covid adaptar els objectius en els diferents indrets, com Amèrica Central i l'Àfrica. La sort que hem tingut és que els socis (municipis, Govern i Consell) hi han posat la mateixa partida i, com a mínim, no ens l'han abaixada, dins la dificultat que han tingut. S'ha de valorar que tots els municipis en formen part i sempre s'ha fet feina conjuntament.

Allà on també feis feina conjunta és a la Mancomunitat del Pla...

— Sí, tema d'aigua, serveis socials, qüestions turístiques... tots sols no faríem res i quan som més, rendibilitzam recursos, humans i materials. És important. Per exemple, vàrem fer que les competències dels ajuntaments en matèria de turisme les portàs la Mancomunitat, especialment perquè les ajudes es rendibilitzen millor. A tots ens interessa que el turisme del Pla passi per cada un dels municipis. Igualment, tenim mancomunats els serveis socials, excepte Porreres; com també la recollida de fems i la qüestió de l'aigua, en la qual sens dubte s'ha d'actuar urgentment. Nosaltres no tenim tanta urgència en la problemàtica de l'aigua, però notam que va empitjorant.

Algaida és un dels pobles on ha crescut més la construcció a les zones rurals. Com ha afectat això al poble?

— Es nota el creixement perquè la gent que viu a foravila fa una demanda de serveis que no es poden facilitar tan ràpidament com en el nucli urbà. Aquestes persones han de venir al poble per a qualsevol cosa que necessiten i per això ens interessa que coneguin els serveis que hi ha aquí, per fomentar l'economia. A la vegada, sabem que falten aparcaments, hi ha massa cotxes... entenc que, de vegades, els veïns de foravila sentin que pagant els mateixos imposts els manquin serveis, però aquesta és la realitat del poble.

A causa de la construcció en sòl rústic es posen moltes sancions urbanístiques...

— Se'n posen perquè des del 2007 estam adherits a l'Agència de Defensa del Territori de Mallorca (ADT). Pel temps que fa que hi som, quan surten les memòries ens situen com el poble que més sancions rep, però això no vol dir que tothom que es faci una construcció a foravila incompleixi la norma.

Es construirà un enorme parc fotovoltaic de 22.000 metres al nucli d'Algaida. Com beneficiarà això el poble? Què en sabeu?

— No en sabem res. L'empresa ha demanat l'interès al Govern, però a nosaltres no ens ha arribat res. El gran dilema és l'impacte visual vs. les energies renovables. En aquest cas, el parc estaria al municipi d'Algaida, però l'impacte visual és més cap a la zona de Montuïri.

Queda poc per Sant Honorat. Veurem els cossiers en un context de normalitat?

— Esper que sí: el 16 de gener, que els toca ballar l'oferta i defora de l'església. De fet, en aquests moments es té en ment i, després, ho veurem segons les restriccions. Esper que els puguem veure ballar.

Us preocupau especialment perquè hi hagi oferta cultural al poble?

— Tenim un teixit d'associacions culturals que fan molts d'actes. L'Ajuntament també n'organitza, però cada vegada que feim una agenda o un programa de festes tenim la sort que les diferents associacions -culturals, esportives o d'un altre caire- hi participen.

Aquest estiu vàreu aprovar 150.000 euros en pressupostos participatius. Quins són els projectes que s'executaran i quan seran una realitat?

— Sí, ho vàrem fer amb romanents i s'executaran entre el 2021 i el 2022. Hi ha molts projectes, com per exemple la redacció de la conversió en ús exclusiu per a vianants de la plaça, un parc de cal·listènia, un estudi per fer un carril que connecti Pina i Algaida, etc.

Us presentareu a les pròximes eleccions?

— Uf! Queda poc, però queda molt. En primer lloc, he de decidir si m'he de presentar i després, en tot cas, fer feina per trobar un candidat o candidata. A més, hem de pensar que darrere tenim tota l'agrupació, que també hi fa feina. Encara no ens ho hem plantejat. Igualment, la meva fita era estar de batlessa dues legislatures.

Tornaríeu a pactar amb MÉS? 

— Sí, fora cap dubte. Parl com a batlessa, com a portaveu del PSOE i com a Maria Antònia. Sí que tornaria a pactar amb MÉS, per moltíssimes de coses: perquè Algaida ha crescut molt i per poder arribar a tot, has de fer molta feina. Millor tenir nou regidors que una minoria. A més, en el nostre cas, no ha estat difícil. Tots sabem molt bé quin és el nostre lloc, tots sabem la feina que hem de fer i fins on podem arribar, conscients del partit que tenim darrere. A tots ens ha donat maduresa, després de venir de legislatures anteriors. Amb l'experiència que tenc avui, novembre de 2021, sí que hi tornaria a pactar.