Una sepultura d'infants i una plaça pública, noves troballes arqueològiques a Son Peretó, a Manacor

ManacorTres setmanes ha durat l'excavació d'enguany al jaciment de la basílica paleocristiana de Son Peretó i una de restauració i laboratori. Aquesta ha estat la tretzena intervenció consecutiva i ha tingut un pressupost de 15.000 euros, que aporten l’Ajuntament de Manacor i el Consell de Mallorca. Els arqueòlegs enguany s’han centrat en tres punts del jaciment. S’ha continuat excavant l’exterior de la zona de l’absis de la basílica, on han aparegut diferents enterraments. També s’ha excavat la zona exterior que constituïa una plaça pública i s’ha iniciat una nova prospecció en una de les zones exteriors de les habitacions documentades. En aquest sondatge, que s’haurà de continuar excavant, hi han aparegut les possibles restes d’un enterrament.

Durant tretze anys ininterromputs s’han desenvolupat campanyes d’excavació i treballs de consolidació i d’adequació al jaciment de Son Peretó. Aquest fet el converteix en "l’únic jaciment mallorquí de l’antiguitat tardana que disposa d'un conjunt basilical i una necròpoli i que, a més, està museïtzat i adequat a les visites", ha explicat la directora del Museu de Manacor i coordinadora de les excavacions, Magdalena Salas. "A l’Ajuntament, som conscients de la importància de Son Peretó i per això apostam per mantenir-hi les campanyes arqueològiques any rere any. La nostra voluntat és ampliar-les i difondre i donar valor als enormes recursos culturals i arqueològics que tenim a Manacor”, ha explicat la regidora de Patrimoni i Educació, Catalina Riera, durant la valoració de la campanya d'enguany.

"A l’absis hi havia l’altar i possiblement les restes d’un sant màrtir; era el lloc més sagrat de l’entorn, i només les persones amb més poder o influència es podien permetre un enterrament en aquest lloc", ha remarcat durant la visita l’arqueòleg Mateu Riera. Enguany s’hi han localitzat les restes de sis individus adults i una tomba petita amb les restes de dotze nins i infants. "Durant els segles en què Son Peretó va estar en actiu es discutia si els infants es podien batiar o si el bateig era un sagrament només apte per a adults, i treballam amb la hipòtesi que els infants enterrats aquí no estiguessin batiats i s’enterrassin aquí amb l’objectiu que el sant màrtir de Son Peretó els pogués ajudar a arribar al cel", ha afegit Riera.

En una de les tombes excavades enguany, a més, ha aparegut una teula plana, amb la inscripció 'MAR', que és el primer element amb escriptura que apareix a Son Peretó després de trobar-hi els mosaics l’any 1912. Segons els arqueòlegs, aquesta inscripció "podria indicar o bé el bisbe que va encarregar les tègules per a Son Peretó o bé la fàbrica que les va fer", ha explicat Mateu Riera.

A més, durant la campanya d’enguany s’ha excavat un espai exterior "que possiblement s’utilitzava com una plaça on es feia mercat, perquè hi hem trobat ceràmica molt esmicolada, restes d’animals també esclafats i una moneda que s’ha d’estudiar però que previsiblement s’utilitzà entre els segles IV i VII dC", han explicat els responsables de la campanya d’enguany.

El projecte de Son Peretó està dirigit pels arqueòlegs Mateu Riera i Miquel Àngel Cau i pels restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya. El projecte està coordinat per la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas, i disposa d'un equip format per antropòlegs, dirigits per Llorenç Alapont, i diferents arqueòlegs. Enguany s’ha tornat a comptar amb l’Associació Archaeospain, que ha apropat el nostre patrimoni a voluntaris nord-americans i canadencs. També hi ha participat la brigada de l’Ajuntament de Manacor i del Consell de Mallorca.

Curs universitari

Durant la visita s'ha anunciat que a partir d’aquest mateix estiu s’ampliaran les setmanes d’excavació gràcies al curs universitari d’introducció al món cristià dels segles IV-VIII. De fet, l’Ajuntament de Manacor, a través del Museu d’Història de Manacor, ha signat un conveni amb la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, de Barcelona, per tal de fer possible un curs d’arqueologia, que enguany es desenvoluparà per primera vegada entre els mesos d’agost i setembre. Els estudiants vindran durant vuit dies a Manacor i, a més de formació teòrica al Museu de Manacor, participaran en les excavacions a Son Peretó. El curs equivaldrà a cinc crèdits ECTS d’un seminari de màster.

Antecedents

El jaciment arqueològic de l’antiguitat tardana de Son Peretó es troba al nord-est de Manacor, a cinc quilòmetres i mig anant cap a Sant Llorenç. Les excavacions s'hi varen començar devers el 1912, gràcies a l’empenta de Mn. Aguiló. Amb l’esforç d’aquest home, es reuní una col·lecció que va ser adquirida per l’Ajuntament de Manacor l’any 1926 i que constitueix actualment una de les col·leccions més importants del Museu d’Història de Manacor. El 1931 el jaciment i les seves restes varen ser declarats Monument Historicoarqueològic per garantir-ne la conservació i la preservació.

El 1967 l’arqueòleg català Pere de Palol va tornar a començar-hi les excavacions, i se centrà en l’estudi dels mosaics de la basílica i en les piscines. El 1981 un equip format pel Museu de Mallorca, la Universitat de Palma i la Universitat de Barcelona acabà d’aclarir algunes de les incògnites del jaciment, com per exemple la cronologia. L’any 2005 va començar un projecte d’investigació i consolidació en el jaciment emmarcat dins les línies d’investigació del Museu d’Història de Manacor.