Els arqueòlegs concentren a Son Lluc i Mestre Ramon la recerca prehistòrica de Son Servera

L'ús del foc, la formació del paisatge i l'estudi de l'època musulmana són els objectius del programa municipal d'enguany

Son Servera torna a cercar les empremtes del seu passat amb noves recerques arqueològiques als punts on va començar a assentar-se la civilització. L’arqueòleg serverí Antoni Puig ha explicat aquest dijous, juntament amb el batle, Antoni Servera, i el regidor de Patrimoni, Miquel Espases, la situació de la campanya arqueològica d’aquest any.

El projecte du a terme excavacions a tres llocs: als jaciments de Mestre Ramon i al jaciment de Son Lluc. Alhora, es recorren també diferents sementers de la zona, per tal de detectar activitats passades que no varen deixar traces de construccions.

El programa arqueològic serverí arrancà fa sis anys. Enguany compta amb la participació de tres nous experts, dos dels quals procedeixen d’Arizona, amb la qual cosa s'han pogut ampliar els objectius de la recerca: l’estudi de l’ús del foc en èpoques històriques i prehistòriques, la formació del paisatge al llarg dels darrers mil·lennis i l’estudi de l’època medieval islàmica.

Es tracta de conèixer quines eren les activitats realitzades pels habitants d’aquesta zona de l’illa, no només als assentaments ja coneguts (els jaciments catalogats) sinó a tot el territori del municipi de Son Servera.

El projecte serverí, un programa integral, és únic a l’illa, ja que combina l’excavació de jaciments arqueològics amb altres tècniques d’aquesta especialitat per avançar en el coneixement de la prehistòria a Mallorca. El fet de poder investigar en més d’un jaciment alhora, un concepte completament diferent, suposa obrir unes grans expectatives per als investigadors.  

Projecte de senyalització

El regidor Miquel Espases ha avançat la pretensió del Consistori de crear per al 2019 un projecte de senyalització per mostrar "tot el que té Son Servera" en recerca prehistòrica. Amb aquesta iniciativa es vol poder definir una ruta d’excursions culturals.

El programa investigador està finançat bàsicament per l’Ajuntament de Son Servera encara que hi ha hagut ajudes d’altres institucions com ara la Universitat de Washington. A més, els hotelers de la zona han col·laborat amb la manutenció dels voluntaris en els seus establiments i el mateix ajuntament ha aportat suport logístic en forma d'instal·lacions (l'Escola de Música, on s’instal·la el laboratori...) i suport dels treballadors (brigada, tècnics d’informàtica, etcètera).

Equip de treball i voluntariat

L’equip científic està format per arqueòlegs locals, com Antoni Puig i Jordi Hernández-Gasch, i pels restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya, a més dels membres de la Universitat de Washington: el professor Marcos Llobera i els estudiants de doctorat Jake Deppen i Alec Iacobucci. També s’hi han de sumar els estudiants de doctorat Grant Snitker (anàlisi del foc) i Nari Miller (geomorfologia) de l'Arizona State University i el Dr. Alejandro Ramos, especialista en ceràmica medieval andalusina. Finalment, l’arqueòleg Pere Rullan ha col·laborat com a tècnic en nombroses campanyes del projecte. Durant aquests sis anys (i l’anterior, que va servir com a preparació del projecte), han passat per Son Servera un total de 160 voluntaris de tot el món. Als estudiants nord-americans de la Universitat de Washington (un total de 39) s'hi han sumat joves de Suècia, la Xina, Indonèsia, Itàlia, Austràlia, Alemanya, Rússia, Ucraïna, França, Mèxic, Corea, Filipines, els Països Baixos, Polònia, Suïssa..., a més de voluntaris de tot l’estat espanyol.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF