El Sermó de l'Enganalla de Llucmajor, de ritual pasqual a Festa d'Interès Cultural

LlucmajorEl Sermó de l’Enganalla de Llucmajor ha pujat a la categoria de Festa d’Interès Cultural (FIC) per la gràcia de la tradició. Després de la declaració per part del Consell de Mallorca, el mes de maig del 2016, aquest Dimecres Sant s'ha escenificat el reconeixement públic a l'Ajuntament, on el batle, Bernardí Vives, ha rebut de mans del conseller de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell, Francesc Miralles, el diploma acreditatiu. Aquesta declaració reconeix el valor patrimonial i cultural d’aquest discurs litúrgic que es pronuncia el dia de Pasqua al convent dels franciscans de Sant Bonaventura de Llucmajor.

L’acte ha estat presentat per Adelina Gutiérrez, regidora de Cultura, qui ha destacat que aquest reconeixement ha de servir per "donar a conèixer i difondre aquesta joia que sentim tan llucmajorera"; així mateix, ha agraït la tasca de Miquel Sbert, ponent de l’expedient tècnic sobre el Sermó de l’Enganalla. Sbert, autor també del llibret 'El Sermó de l’Enganalla, una festa d’interès cultural', ha subratllat que "el Sermó de l’Enganalla és una demostració clara de patrimoni immaterial" i l'ha qualificat de "minimiracle llucmajorer", perquè és una festa viva que fa que el convent s’hagi d’obrir a les 7.30 del matí perquè s’ompli de gent que no es vol perdre el sermó. Segons el ponent, el sermó, "una interacció entre la paraula i la música", no se sap gaire bé com ha perdurat en el temps, i ha explicat que reuneix els elements més importants del folklore: "la dinàmica agonística i els elements verbals i no verbals".

Francesc Miralles ha deixat clar que la declaració com a FIC "no farà que la festa sigui més gran, més bona o millor, sinó que serveix per obtenir un reconeixement de tots els mallorquins i mallorquines a través del Consell de Mallorca". Finalment, el batle s’ha mostrat "molt orgullós perquè una joia de la cultura hagi sobreviscut i continuï sent cita obligada" pels veïns del municipi. Vives ha agraït l’impuls que donà a la declaració FIC el Consistori anterior l’any 2015.

Duel entre organista i predicador

Segons l’informe elaborat pel Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, el nom d’'enganalla' prové de la simulació de duel que fan l’organista i el predicador, que tracten d’enganar-se mútuament "perquè el predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per enganar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes".

Fins a al final del segle XIX el Sermó de l’Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca com Montuïri, Algaida, Vilafranca de Bonany i Felanitx, però avui només es conserva a Llucmajor. Amb el temps, aquesta celebració ha pres un caràcter més popular i ha esdevingut una de les tradicions més arrelades a Llucmajor, on gaudeix d’una gran participació popular i és percebuda per la gent com un element característic i imprescindible de les celebracions de la Setmana Santa.

Especial sermó de l'Enganalla