Porreres posa en valor la seva història i cultura a les Jornades d'Estudis Locals

PorreresEl recinte religiós de Monti-sion ha acollit aquest cap de setmana la 7a edició de les Jornades d'Estudis Locals de Porreres, a les quals s'han presentat 15 comunicacions històriques i lingüístiques. La trobada va tenir com a lliçó inaugural 'Les bones pràctiques en la construcció i l'abandonament de captacions d'aigües subterrànies', a càrrec d'Alfredo Barón Périz, col·laborador honorífic del Departament de Geografia de la UIB.

Un estudi geogràfic sobre les eres de Porreres, amb Gabriel Alomar Garau, va obrir la primera jornada, seguida per un estudi sobre Senobre, un topònim antic del municipi, presentat per Mateu Morro Marcé. Maria del Camí Dols Martorell parlà sobre Porreres i el delme del capítol de la Seu, abans que Mateu Ferrer i Socías ho fes sobre els preveres porrerencs a Ciutat de Mallorca als voltants de l'Edat Mitjana.

L'inventari de la possessió dels Riquers i de la Posada de la Vila (1569) fou analitzat per la historiadora Maria Barceló Crespí, abans que Maria Antònia Nicolau parlàs de la casa de beneficència i l'Hospici de Porreres en el segle XIX.

Notícies relacionades amb el municipi a la revista 'El Magisterio Balear' obriren la segona jornada amb Antoni Aulí Ginard, Aina Torres Flores i Joan Pons Julià. Benet Albertí Genovart va recordar l'emigració porrerenca als segles XIX i XX, mentre que Joana Mora Cerdà parlà de les capelletes a Porreres. La història de l'escola Patronat Sant Felip Neri va ser el tema d'exposició de Gabriel Barceló Bauzà i Bartomeu Garí Salleres.

El comerç familiar

Ca na Bordoia, un dels comerços familiars del poble més antics, amb més de 60 anys d'activitat, va donar peu a Catalina Capella i Pau Tomàs per analitzar l'evolució de la botiga i els costums de consum del poble. La premsa local hi va tenir el seu espai, després de celebrar els seus 40 anys de vida, amb Catalina Maria Garí Blanch i Sebastià Lliteres. Una altra entitat de gran prestigi, el Club d'Esplai, fou motiu d'una altra comunicació, amb Antònia Maria Toledo, Francesc Melià i Bernat Bauçà.

A la part final del programa, el patrimoni lingüístic de Porreres al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines, va ser presentat per Cristian Raúl Sánchez Curtó, mentre que Joan Melià vr tancat les intervencions dels historiadors i historiadores amb una mirada a l'evolució dels antropònims porrerencs.