Una pedra de la memòria recorda el batle Antoni Amer a Manacor

Els delegats de Portocristo, Son Negre i Son Macià també són homenatjats

L’artista alemany Gunter Deming ha instal·lat aquest dimarts a Manacor una pedra de la memòria en record al batle republicà del municipi Antoni Amer Llodrà, Garanya, que va ser assassinat pels falangistes el 29 de desembre de 1936.

A més, Gunter Deming ha deixat tres pedres més en record dels delegats de batlia de Portocristo, Son Macià i Son Negre. Aquests són Joan Parera Gomila 'Ramonico'; Antoni Sitges Febrer 'des Clot'; i Antoni Adrover Santandreu 'Ravenet', respectivament. Tots ells varen ser represaliats per la dictadura franquista i hi haurà una pedra de la memòria ben aprop de casa seva o d’allà on feren feina.

Les pedres de la memòria són uns petits monuments de pedra que inicialment es dedicaren a la memòria de les víctimes del nazisme i que a Mallorca s’instal·len per recordar de les víctimes del franquisme. L’artista alemany ha arribat a Manacor avui, dimarts dia 18 de desembre, per col·locar la primera pedra del municipi davant la que va ser la casa del batle republicà Antoni Amer, Garanya, al número 8 del carrer de Joan Lliteres.

Allà l’esperaven la batlessa de Manacor, Catalina Riera; acompanyada dels familiars d’Antoni Amer, d’alguns dels regidors i regidores del Consistori i de membres del Comitè de Son Coletes. L’artista alemany ha arribat a Manacor acompanyat pel director insular de Relacions Institucionals i Presidència, Marc Herrera, i la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

En una senzilla cerimònia, Gunter Deming ha instal·lat ell mateix la pedra de la memòria dedicada a Antoni Amer i tot seguit els presents han deixat un clavell devora la pedra. "És important recordar i fer justícia, no ens ho varen permetre ni durant la guerra ni durant la repressió ni durant la dictadura, però en democràcia és cabdal fer justícia. Encara que aquest sigui un acte simbòlic i que arriba tard, aquesta pedra que avui s’ha col·locat fa, precisament, justícia”, ha declarat Mercè Amer en nom dels familiars del batle Garanya.

Reconeixement

"Hem d’agrair al Consell de Mallorca aquesta iniciativa que dona visibilitat a uns fets terribles que s’han de conèixer; a tots i a totes ens marca la història personal però també ens marca la història col·lectiva. Allò que va fer el batle Garanya per Manacor i tot allò que el batle Garanya va patir sense cap motiu ens han de servir com a eina per construir una societat més justa, més igualitària i que no passa de llarg davant uns fets terribles que no han de tornar a succeir mai més", ha declarat la batlessa, Catalina Riera.

El projecte inicial de Stolpersteine, del qual ja formen part les pedres de la memòria, ha distribuït més de 60.000 pedres en homenatge a les víctimes del nazisme a 1.800 ciutats de països d’arreu d’Europa.

Les quatre pedres de la memòria de Manacor formen part de les primeres 20 que existiran en homenatge a les víctimes del franquisme. Aquesta iniciativa impulsada pel Consell de Mallorca farà que la memòria de les víctimes del franquisme sigui no només reconeguda a l’Estat, sinó també a tot Europa, perquè el projecte Stolpersteine és reconegut a tot el món.