Memòria col·lectiva i un "front antifeixista" per combatre l'extrema dreta

En l'homenatge republicà de Manacor, el manifest del Comitè de Son Coletes ha afirmat que, "ara més que mai, la monarquia de Felip VI està qüestionada per tothom"

Un any més, els voltants de la fossa comuna de Manacor s’han convertit en un espai de memòria col·lectiva en què un centenar de persones s’han reunit per reclamar llibertat i justícia. A les 12 del migdia d’aquest diumenge ha començat, amb més simbologia i emoció que paraules, un acte d’homenatge a les víctimes de la repressió franquista, coincidint amb el 88è aniversari de la proclamació de la República.

Com ja és tradició, han volat els coloms sota un cel clar i s’ha fet l’ofrena de la cimera de llorer, que enguany han col·locat davant la fossa Rafel Valls i Sebastià Bonet, familiars de represaliats. Tots els assistents han anat clavant, un a un, clavells vermells la corona.

"Hi ha dos aliments que nodreixen tothora el futur: la il·lusió i la memòria". Així ha començat el manifest del Comitè de Son Coletes, que ha reivindicat l’acte de resistència que encara significa dur a terme actes com aquest, per "recordar, dignificar i reparar, amb justícia històrica, la memòria de les persones que moriren fa poc més de vuitanta anys a mans del feixisme".

Respecte de l’avanç de l’extrema dreta, han dit que "hi han estat sempre, no se n’han anat mai, no han canviat mai, ni tan sols de camisa", perquè "ara, com va passar l’any 1936, veuen perillar l’'statu quo' que tant els agrada servar". En aquest sentit, s’han referit a la situació de Catalunya a la "cerca de la llibertat, que té a prop", i a la por que tenen tant la dreta com l’estament privilegiat i l'Església que, "ara més que mai, la monarquia de Felip VI està qüestionada per tothom i de manera gairebé transversal". "A Espanya la monarquia és antònim de democràcia", han reblat.

El manifest també ha recordat que "hem travessat gairebé vint anys del segle XXI i massa coses estan com fa quaranta anys". Per aquest motiu, el comitè ha expressat la necessitat d’obrir un front antifeixista per combatre "amb vehemència, contundència i valentia els racistes, nacionalistes excloents, homòfobs, masclistes i tots els qui odien la diferència i en fan motiu d’escarni o de propaganda".

En l’acte, hi ha intervingut Jaume Servera, arqueòleg i besnet d’una víctima afusellada a Manacor, que ha explicat la situació en què es troba el projecte d’exhumació de la fossa del cementeri de Son Coletes. Servera ha apuntat que s’han trobat les restes de dues persones mortes de manera  ordinària, que podrien fer pensar que hi ha altres cossos a la mateixa zona, tant amb morts comuns com represaliats. A més, s’ha exposat el llistat de noms dels represaliats, en què enguany s’han sumat els milicians republicans que varen desembarcar a Mallorca l’any 1936 i varen ser afusellats.

La música també hi ha estat present. Maria Àngela Riera ha interpretat el ‘Cant dels ocells’ i Lara Gelabert i Pau Mas, ‘No era això, companys’, de Lluís Llach. A la jornada, hi han estat presents la consellera de Cultura, Fanny Tur; el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i la batlessa de Manacor, Catalina Riera.