PERSERVACIÓ DEL PATRIMONI
Part Forana 02/03/2018

Mateu Marcús: “Des del temps dels moros només s’han fet petites intervencions al Castell d’Alaró”

President de la Fundació Castell d’Alaró

Jaume Ribas
4 min
Mateu Marcús: “Des del temps dels moros només s’han fet petites intervencions al castell d’Alaró”

AlaróMateu Marcús és el president de la Fundació Castell d’Alaró, en què participen l’Ajuntament, el Consell de Mallorca i la parròquia del poble. Entre altres tasques, gestionen el refugi que hi ha al castell.

Quina és la situació del Castell d’Alaró?

La situació no és bona, és preocupant, sobretot pel que fa a les murades, els aljubs i les torres de defensa. Amb el pas del temps, aquest patrimoni està cada vegada en una situació de degradació més severa. Fa temps que no s’hi ha fet cap intervenció de conservació integral, més enllà de petites intervencions parcials. Des del temps dels moros, com aquell que diu, pràcticament no s’ha fet res més que intervencions molt petites. La darrera va ser els anys 2010 i 2011, que el Consell de Mallorca va intervenir en una forat de la murada devora el constipador.

I la intervenció als aljubs, no és més recent?

Sí, però no va ser una intervenció pròpiament dita. Només es varen fer prospeccions, que serveixen per fer un estudi amb vista a actuacions futures.

Quan es construeix i quins usos té el Castell d’Alaró?

El seu origen és immemorial. Es creu que ja existia en temps dels bizantins. Allò que està més documentat és el seu ús durant l’època islàmica, fins l’arribada del rei En Jaume el segle XIII. Hi ha una època bastant llarga en què no s’hi registra cap activitat, però després recupera el seu ús durant la Guerra Civil. El castell es va fer servir com a observatori militar per al reconeixement d’avions entre els anys 1936 i 1938. L’utilitzaren els nacionals per vigilar l’aviació republicana.

Quan i com constituïu la Fundació Castell d’Alaró? Quin objectiu teníeu?

La Fundació va començar a funcionar l’any 2001. Durant el 1999 i el 2000 preocupava molt la degradació de l’hostatgeria del castell, que estava molt malament. Els impulsors es varen plantejar trobar una fórmula de rehabilitar-la. L’Ajuntament no tenia doblers suficients per afrontar-ne les despeses i l’Església, que era propietària dels immobles i de la part central del castell, tampoc. Al final, es va acudir al Consell i aquestes tres institucions varen crear la Fundació Castell d’Alaró.

Amb l’acord al qual arribaren, el Consell va aportar la mà d’obra i la direcció, l’Església i l’Ajuntament aportaren els materials de construcció. D’aquesta manera, s’aconseguí rehabilitar totalment l’hostatgeria. Les obres varen acabar l’any 2011.

I ara, què fa la Fundació?

Una de les coses més importants que feim és gestionar l’hostatgeria, que és com un refugi més en la ruta de pedra seca, tot i que la gestió només depèn de nosaltres. En tenim la gestió a través d’una concessió que atorga la Fundació. Allò que ingressam d’aquesta concessió són els recursos de què disposa la Fundació. De fet, des del 2009, cap institució pública ha hagut de fer inversions extraordinàries.

A més d’això, tenim recursos per fer petites intervencions de manteniment, tenim una estació meteorològica i també ens encarregam de l’edició de material de difusió per donar a conèixer el patrimoni del Castell d’Alaró. Gràcies a l’hostatgeria, nosaltres generam els ingressos i els podem invertir.

Quina és la relació del poble d’Alaró amb el castell?

Tot el poble d’Alaró sent que el castell és una cosa especial. I no només a Alaró, crec que molta gent de Mallorca té un sentiment semblant. Això ho veim cada vegada que necessitam ajuda, la gent del poble sempre dona una mà i hi ha un grup de voluntaris molt potent. Tothom se sent seu el castell, no perquè en siguin propietaris sinó pel sentiment que genera.

Ara que parlau de la propietat, el Castell d’Alaró té diversos propietaris.

Sí. Massa. La finca és d’un propietari particular, les murades del castell són del Ministeri de Cultura, i la zona central és de l’Església i el Consell de Mallorca.

S’està parlant de comprar la finca.

Sí. Sembla que els doblers estan disponibles i que s’està negociant la compra. Nosaltres creim que és necessària si volem tenir les facilitats necessàries per mantenir el castell.

El Consell de Mallorca demana al Ministeri que li cedesqui les murades. Si l’Estat no ho fa, el Consell podria expropiar-les.

És així, i ens sembla molt bé. L’administració ha de donar exemple: si el govern de l’Estat no es vol fer càrrec de les inversions i el manteniment del castell, el que ha de fer és cedir-lo al Consell de Mallorca, que sí que està dispost a dedicar-se a mantenir-lo. El problema que té ara el Consell és que no pot justificar tècnicament la intervenció per rehabilitar uns béns que no són seus més enllà de petites intervencions puntuals.

Quina seria la situació ideal del Castell d’Alaró?

L’ideal seria que la Fundació Castell d’Alaró, integrada pel Consell, l’Ajuntament i la parròquia, pogués gestionar tot el castell d’Alaró, tot el recinte. A més, hauria de tenir el suport econòmic del Consell per poder fer intervencions de rehabilitació al castell. La Fundació ha demostrat que sap fer feina. Si es compara l’estat del castell l’any 2000 amb l’estat en què es troba ara, no hi ha color.

Per últim, quins són els problemes prioritaris que s’han de resoldre?

Un dels reptes que tenim és l’aigua. La gestió dels recursos hídrics al castell ha millorat molt, però encara ho hauríem de fer millor. Estam treballant en un dipòsit nou.

stats