DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
Part Forana 08/03/2016

Mares i padrines, les perles del Dia de la dona treballadora a Manacor

Enguany s’ha remarcat el paper de la dona immigrant

Ara Balears
2 min
Imatge de la concentració a la plaça de ses Perleres.

Manacor'Mares i padrines, l'empenta de l'amor!' és el lema amb què els manacorins i les manacorines s’han sumat a la celebració del 8 de març, el Dia internacional de la dona, que commemora la lluita de les dones per la seva participació a la societat en igualtat de condicions i pel seu desenvolupament íntegre. La data té l'origen en les lluites de principis del segle XX de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot principalment. La data actual esdevé fixada per una gran mobilització de les dones russes per manca d'aliments l'any 1917.

A Manacor la societat civil s’encarrega des de fa alguns anys de commemorar aquesta data amb un homenatge a la plaça de les Perleres. L’associació Dones de Llevant encapçala la celebració i amb l’ajuda d’altres entitats i centra el focus del 8 de març en un aspecte concret del fet femení.

Dones immigrants

Enguany també hi ha hagut un paper important per part del Consolat del Marroc, que va reivindicar el paper de les mares i padrines immigrants en la integració de les dones en la nostra societat. Així, dones i homes de diferents generacions i de procedència diversa celebraren l'amor de mares i padrines i es comprometeren amb la igualtat de gènere.

“Mares i padrines, l’empenta de l’amor, podria ser el titular que resumeix el missatge que volem donar avui. Per estimar-nos i per confiar en nosaltres mateixes cal una experiència prèvia imprescindible: haver-nos sentit estimades i acceptades”, diu el manifest que durant l’homenatge s'ha llegit davant el nombrós públic reunit a la plaça de les Perleres. “Tot aquest amor i confiança és el que ens ha permès sentir-nos éssers valorats i capaços, les generacions actuals de dones hem assolit drets i llibertats que no varen tenir les nostres padrines i que tampoc gaudiren les nostres mares”, continua el manifest.

“És vera que encara queda molt per lluitar, i que la vertadera igualtat entre persones, entre homes i dones, encara no s’ha assolit. Socialment es fan retrocessos perillosos cap al ranci patriarcat del qual foren víctimes les nostres padrines i cal reivindicar uns drets que totes nosaltres tenim i que malauradament moltes de les nostres mares i padrines no varen poder gaudir: el dret de decidir lliurement sobre les nostres vides; el dret de decidir amb qui les volem compartir; el dret de ser tractades amb dignitat i respecte; el dret de decidir si volem ser mares o no i en quin moment de la nostra vida ho volem ser; el dret de tenir un paper actiu a la societat; el dret de ser creatives i el d’aprendre sempre i durant tota la vida”, reivindica el manifest d’enguany.

stats