Manacor rescata la figura dels guàrdies represaliats

ManacorLa figura dels guàrdies municipals de Manacor que foren fidels a la República durant el cop d’estat de 1936 ha estat recuperada de l’oblit en un homenatge que tingué lloc anit passada al saló de la Institució Mossèn Alcover, a Manacor. L’acte fou presentat per l’actor Joan Miquel Artigues i es recordà totes les víctimes de la depuració, algunes de les quals foren conduïdes a la matança humana que tingué lloc en el cementeri de Son Coletes.

Amb l’acte d’ahir vespre, es complia l’acord plenari del mes d’abril d’enguany que proposava rescatar l’episodi tràgic i retre un homenatge als represaliats, atenent una proposta del partit majoritari del Consistori, MÉS-Esquerra. D’aquesta manera, també es donava resposta a la sol·licitud inicial feta a l’equip de govern municipal (El Pi-PP-AICP) pel cap de la Policia Local de Manacor, Antoni Sureda Vicens, el 13 de febrer.

El reconeixement públic i homenatge pòstum als guàrdies municipals i altres empleats municipals, que per ser fidels a la legalitat vigent republicana foren represaliats o assassinats, va deixar petita la sala d’actes de la Institució Alcover, que acollí un centenar llarg de persones que no volgueren pedre’s el relat d’una de les nombroses pàgines negres que deixà la Guerra Civil a la capital del Llevant.

El rescat d’aquesta part de memòria històrica ha estat possible gràcies a un detallat estudi d’Antoni Sureda Vicens titulat Depuracions en la Guàrdia Municipal i altres funcionaris de l’Ajuntament de Manacor entre 1931 i 1950. El treball recull la relació del personal que fou empresonat i el que tingué un destí tràgic a Son Coletes.

L’autor de l’estudi es mostrà satisfet d’haver pogut treure de l’oblit uns funcionaris que, havent jurat fidelitat a l’ordre establert, aleshores la República, varen defensar la legalitat, fins al punt que a alguns els costà la vida, anys d’empresonament i el desterrament.

Antoni Sureda, fent referència als repressors, digué que “uns assassinaren amb fusell, però d’altres amb paper, fent llistes”. Llavors recordà que els sublevats detingueren 13 empleats i 16 carabiners. De manera emotiva, demanà “orgull, honor i glòria per als defensors de l’ordre i la llibertat”, abans de relatar part dels episodis negres viscuts.

L’actual cap de la Policia Local de Manacor també va fer extensiu el reconeixement als 121 manacorins vilment assassinats a Son Coletes i als 600 veïns i veïnes que aleshores foren privats de llibertat.

En nom dels familiars de les víctimes parlà el periodista i exdirector d’Ultima Hora Pere Comas, net del cap de Policia de Manacor durant el cop d’estat, Antoni Barceló Martí, aleshores condemnat a sis anys de presó i desterrat per sempre del municipi.

Del seu padrí, Comas també recordà l’heroica actuació al front dels carabiners que durant la gran torrentada de 1932 va permetre salvar molts veïns, i tingué un record especial per a la família d’Antoni Amer, el batle republicà afusellat a Son Coletes, perseguida i represaliada durant el franquisme.

Els condemnats

Els funcionaris empresonats entre 1931 i 1950 foren: Antoni Barceló Martí, Joan Bisbal Artigues, Miquel Galmés Parera, Miquel Oliver Martí, Mateu Veny Pont, Guillem Morey Mesquida, Sebastià Jaume Veny i Bartomeu Galmés Vallespir. D’altra banda, els servidors públics que foren condemnats a mort foren: Sebastià Bonet Fullana, Antoni Mas Llodrà, Joan Matamalas Salas, Antoni Nadal Gomila i Rogeli Pérez Fontánez.

Un escenari amb un ram de 13 roses blanques, una per cada una de les 13 víctimes recordades, i la música i poesia del duet format per Emi Finozzi i Alícia Olivares serviren per obrir i tancar l’emotiu acte.