Part Forana 22/02/2017

Llucmajor abaixa el deute i presenta un pressupost "per començar a funcionar"

El pacte tripartit presenta uns comptes per al 2017 en què el romanent ja es podrà destinar a inversions sostenibles

Miquel Barceló
3 min
Jaume Julià, Bernardí Vives i Jaume Tomàs, durant la presentació dels comptes municipals per enguany.

LlucmajorEl projecte polític del tripartit de Llucmajor (MÉS-El Pi-PSOE) per "resoldre els problemes de la gent" començarà a ser possible a partir d'enguany, "una vegada resolts els greus problemes de l'Ajuntament", segons han explicat els portaveus: Bernardí Vives (batle), Jaume Tomàs (regidor d'Urbanisme) i Jaume Julià (regidor d'Hisenda) durant la presentació del pressupost del 2017.

El document econòmic municipal per a enguany serà de 38,8 milions d'euros, un 5% més que l'any passat, i preveu reduir el deute deixat pel PP, que passaria dels 39 milions del 2015 a 24 milions en acabar el 2017. Després d'abaixar el deute per sota del sostre del 75% del pressupost, l'Ajuntament estarà autoritzat a poder invertir el romanent de tresoreria de 2016, que es preveu de 2,5 milions d'euros, en inversions sostenibles (xarxa d'aigües, parcs, enllumenat públic, energies renovables...), segons ha remarcat Jaume Julià.

Abans, emperò, el batle, Bernardí Vives, ha subratllat que gran part de l'esforç financer, a més d'anar pagant el deute generat per diversos préstecs al 4,8% i 5% tramitats durant el govern municipal del PP, s'ha dirigit a reduir de 180 dies a una mitjana de 14 dies d'espera el pagament de factures a proveïdors. Vives també ha destacat l'encert a l'hora de dissoldre l'empresa pública Gemsa i marcar una nova "estructura humana" dins l'Ajuntament, que "ara ha de començar a funcionar". Així mateix, ha remarcat la contractació de personal temporal en el marc del programa 'Visibles', plans de reinserció laboral i de foment d'ocupació per a joves qualificats, que han beneficiat un total de 135 persones, segons dades de l'Ajuntament mateix.

La reparació de dos quilòmetres de voravies s'ha presentat com la prova més clara de millora de l'entorn urbà i de fer més habitables els 18 nuclis del municipi. Energies renovables que alleugin la despesa elèctrica a les instal·lacions municipals (600.000 euros), l'eixamplament del camí de sa Torre (130.000), la reforma de l'escoleta municipal (140.000), l'adequació de les grades del camp de l'Arenal (134.000), la reforma de la residència en una primera fase (250.000) i el centre de dia de Badia Gran són algunes de les inversions més importants previstes per a enguany, segons Jaume Tomàs.

Reduir el deute municipal

El delegat municipal d'Hisenda, Jaume Julià, ha recordat la llosa que ha suposat "l'herència" del PP, que "gastà sense cap criteri de prudència" i deixà un endeutament del 99,4% del pressupost, al qual el nou equip de govern ha hagut de fer front i situar-lo per sota del 75%, "amb una política de contenció i control de la despesa". Això permetrà, segons Julià, "poder destinar el romanent a actuacions estratègiques i a reparacions d'instal·lacions municipals, una vegada complim amb l'estabilitat pressupostària" marcada pel govern central.

El cop d'aire fresc als comptes públics de Llucmajor no permet de cap manera llançar les campanes al vol, segons els portaveus del tripartit, però sí fer front al dia a dia amb més marge de gestió. De fet, es preveu renovar el parc mòbil municipal, ja que dels 50 vehicles actuals, "només n'hi ha quatre que no tinguin més de deu anys". També, segons Julià, es podrà disposar de la dotació de personal "per tenir la gestió actualitzada". "Volem tenir tècnics propis per no haver de fer sempre contractacions" externes de serveis, ha dit el batle, qui ha subratllat el fitxatge d'un tècnic en turisme, ja que no n'hi havia cap, tot i l'abast turístic del municipi. Des del pacte de govern municipal, s'ha recordat el compliment de l'acord d'obrir la gestió política a la ciutadania i s'ha valorat el fet que enguany es destinin 150.000 euros als pressuposts participatius, que es repartirà a parts iguals entre Llucmajor poble, l'Arenal i les urbanitzacions.

stats