L’Hospital de Manacor compleix 20 anys necessitat de ‘mà de metge’

ManacorEl debat sobre el col·lapse que pateix l’Hospital comarcal de Manacor ha reviscolat la setmana passada arran de la petició d’informació presentada pel grup d’El Pi al Parlament balear referent al programa d’obres d’ampliació que tocava haver començat, segons les pròpies previsions del Govern, abans d’acabar el 2016. Es constata que el projecte de reforma continua en llista d’espera i, sense haver-hi data concreta de començament d’obres, es confia que durant el segon semestre d’enguany la zona d’urgències serà la primera a passar pel ‘quiròfan’.

Una proposició no de llei d’El Pi, presentada el 2015, instava el Govern a redactar un pla director per marcar una nova etapa al centre hospitalari públic amb el compromís de no anar més enllà del 2016 en l’execució. La primera part s’ha complit: hi ha un pla director aprovat; la segona resta pendent. No obstant això, el diagnòstic és clar: l’hospital necessita mà de metge.

Camí de complir 20 anys d’activitat (el proper 28 d’abril), l’Hospital de Manacor té un pols feble. La manca de planificació dels governs anteriors el mantenen gairebé amb respiració assistida. Ho demostren les xifres del centre mateix: durant els 2016 foren derivades 300 intervencions quirúrgiques i 6.247 consultes a centres concertats de Palma. Evidentment, un centre pensat per a un àmbit demogràfic de 103.000 persones que ha passat a ser de 140.000 s’hauria d’haver actualitzat des de diversos vessants, cosa que no ha succeït i ha perjudicat els habitants de la zona d’influència (15 municipis del Llevant, Pla i Migjorn), obligats en ocasions a desplaçar-se a altres hospitals davant el desbordament que pateix el de Manacor.

“No volem morir pel camí, com el nostre padrí”, deien algunes de les pancartes que acompanyaren, durant la primavera de 1987, la gran mobilització social de la Part Forana del Llevant (curiosament promoguda des dels mitjans de comunicació de Manacor) per reclamar un hospital comarcal. La protesta reuní 7.000 persones davant la Delegació del govern central. Llavors semblava florir l’esperit de les revoltes de l’edat mitjana, talment ressuscitàs Simó Ballester Tort. Deu anys després (1997), amb molts morts pel camí, l’hospital fou una realitat. I de mica en mica, la realitat el superà.

Mancances cròniques

No obstant això, si alguna cosa ha mostrat el centre hospitalari ha estat una enorme capacitat de resistència a les mancances cròniques, enmig de canvis socials sobtats, canvis polítics i de gestió interna, i de supervivència, no sempre amb els mitjans necessaris. Tot això, fent front a un significatiu increment demogràfic, agreujat pels efectes de l’augment de la pressió turística, sempre in crescendo. Així i tot, ‘el malalt’ respira a l’espera de diversos trasplantaments, d’una gran operació de cirurgia i també de disposar d’algun òrgan nou, com una unitat de ressonància magnètica.

L’hospital esdevé l’empresa més gran de la comarca, amb 1.028 empleats i puntes de fins a 1.200 treballadors en arribar al màxim volum de rotació laboral. Quan obrí les portes, la plantilla hospitalària era de 478 professionals. Més dades: de les 50.000 consultes del seu primer any de vida, s’ha passat a 170.000 el darrer exercici.

Situació crítica a urgències

Segons el pla director que marca l’àmplia reforma a executar, la zona d’urgències és la que reclama una major pressa a ser atesa. El nivell d’estrès al qual es veu sotmesa aporta tot un certificat d’urgència: 31.000 pacients el primer any, 72.000 el 2016. És aquesta una altra dada de l’espectacular augment de l’activitat sanitària d’un hospital de 200 llits, amb 20 consultes, tot i que hi ha molts espais reconvertits també en punt d’atenció “creats per donar resposta a les necessitats del moment”, segons la directora de l’hospital, Catalina Vadell. Perquè el problema rau en el fet de no haver tocat sostre, tal com demostra el 5,5% de pujada d’urgències ateses el 2016 respecte del 2015 amb una mitjana de 197 atesos diaris i amb alguna punta de fins a 240 persones en un sol dia durant l’estiu.

En conjunt, les estadístiques demostren que l’hospital ha obrat el miracle de sobreviure enmig de molts condicionants socials i econòmics, i la manca de previsió política, sempre lligada i excusada en la manca de recursos pressupostaris. Ara, després de 20 anys de malviure i amb la infraestructura totalment desbordada, l’hospital públic més vell de Mallorca rebrà una injecció de 80 milions d’euros (l’equivalent a cinc quilòmetres de línia AVE a la Península) per fer front a la seva primera gran reforma des que fou inaugurat, ara farà vint anys.

Una vegada completada -ha d’estar enllestida el 2019-, la fesomia haurà canviat quasi per complet, començant per la disponibilitat d’una major zona d’estacionament de vehicles, tant per al personal com per als usuaris, la qual passarà de les 400 places actuals a 900.

Un centre sobrepassat pels nombres

40% d’increment de població

Dels 103.000 habitants inicials de la demarcació territorial d’influència assignada, s’ha passat a 140.000 persones en 20 anys.

Zona d’influència

Ariany, Artà, Campos, Capdepera, Felanitx, Manacor, Montuïri, Petra, Porreres, ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç, Santanyí, Son Servera i Vilafranca són els municipis adscrits a l’Hospital de Manacor, del qual Sineu i Santa Margalida quedaren exclosos en obrir-se l’Hospital d’Inca.

Noves prestacions

Al marge de l’increment demogràfic, des de 1996 l’hospital ha eixamplat la cartera de serveis: hospital de dia, servei de rehabilitació, diàlisi, consultes d’infermeria avançada i hospital de dia psiquiàtric.

Dotació de personal

Dels 478 treballadors que començaren en el marc de gestió de la Fundació Hospital de Manacor, l’evolució de la plantilla ha tocat un sostre de 1.028, entre assistencials (898) i no assistencials (130).

Centres concertats

Sant Joan de Déu, Policlínica i Creu Roja han hagut d’apuntalar l’Hospital de Manacor.