L’Ajuntament continua sense recuperar el camí públic

ManacorPreparen un accés per als cossos de seguretat i d’emergències

Entre les mesures d’actuació a la zona de Cala Varques, que el batle de Manacor ha anunciat per aquest estiu, figura impulsar entre les administracions competents “l’adequació d’un camí fins a la platja, exclusiu per als cossos de seguretat i emergències”. També es reforçarà la senyalització informativa perquè els que visitin Cala Varques sàpiguen què poden fer i què està prohibit”. Ara, qualsevol incidència greu a la zona de la platja, o a qualsevol punt de les cales pròximes, s’ha de resoldre accedint-hi des del mar o en helicòpter. Des de la carretera Portocristo-Portocolom, avui en dia, és impossible accedir-hi, ja que el camí està tallat i no se n’ha recuperat el pas, per deixadesa de l’Ajuntament. Amb el pas dels anys, la vegetació ha anat esborrant gran part de traçat del darrer tram de camí públic, que antigament arribava no només a l’arenalet, sinó a la caseta, de la qual avui les seves runes recorden un temps de certa activitat, tant pel que fa a la recollida d’alga que servia als pagesos per al seu bestiar com a l’extracció de marès en aquest tram de costa.

Nombrosos mapes antics i actes municipals reflecteixen la titularitat pública del camí de Cales Varques que fins a meitat del segle passat era emprat pels pagesos que anaven a cercar-hi alga. De fet, el darrer tram del camí encara és visible a la zona de la caseta que hi ha a una de les puntes de la cala, on també hi ha un pujador en el qual s’hi descarregava el marès tallat al Frontó del Molar (Cala Falcó).

Des de fa molts anys la Plataforma Procamins Públics de Manacor, adherida a l’Associació Amics d’Itineraris i Muntanyes (ADIM) ve reclaman la recuperació de fins a 32 camins públics tancats. Molts comunicaven amb la costa. El camí de Cales Varques és un d’ells. “Tots els camins que anaven a les cales eren públics i avui encara se’ls podria recuperar, aplicant la Llei de Camins de 1911, encara vigent”, s’assegura des de la plataforma.

Manacor és el segon terme més gran de Mallorca, després de Llucmajor, i l’administració local s’ha fet la sorda a les demandes ciutadanes que reclamen l’ús dels camins que els establidors s’encarregaren en el seu moment de marcar com a vials rurals públics.

A dia d’avui , l’Ajuntament encara té pendent d’aprovació el catàleg de camins que inicià fa prop de 15 anys. “Presentàrem 800 al·legacions, que no s’han resolt”, es lamenta la plataforma de defensa dels camins públics de Manacor. La seva insistència és prou ferma per haver esperat fins a 10 anys per recuperar un camí públic dins es Fangar, i s’ha convertit en tot un símbol en la lluita per recuperar el pas pels camins públics.

Un mapa anterior a 1913, que registrà la línia de tren de Palma a Manacor, com a destinació final, o el mapa de J. Mascaró Pasarius (1958), entre d’altres, mostren clarament com l’actual camí de Cala Varques arribava a la costa i no precisament pel carrerany actual, on la gent transita entre desnivells i penyals.

Proves contundents

“Abans s’hi arribava en carro i en camió”, a Cala Varques, remarquen des de la plataforma, que aporta una acta municipal de 28 de març de 1896 (pàg. 122): “ El Ayuntamiento considerando no tan solo de utilitat pública sino que también de necesidad declarar vecinales los rurales de nombres: Santa Ponsa, Collet, Tortova, Cala Varques, de Son Moro, el que conduce desde la viña veya de Sa Cabana hasta el de Son Cladera, Sa Plana, Sa Cova, Son Talent, Sa Galera, Cala Morlanda, i el que conduce desde el término de Felanitx atravesando los predios de Rafal Pudent i Son Amoixa, y la corporación por unanimidad acordó así verificarlo, ponerlo en conocimiento de la Excelentísima Diputación Provincial (...), se sirva disponer por la persona competente se proceda al levantamiento del correspondiente plano”. Abans, el 1873, l’Ajuntament havia declarat de“conveniencia pública, el ensanche de los caminos (...) de Sa Cabana [actual carretera Manacor-Cales de Mallorca] hasta el mar [Cales Varques]”.