MEDI AMBIENT

Hi ha marge perquè creixin les flors

El Consell de Mallorca deixa d’esquitxar les carreteres amb herbicides de glifosat

La primavera ha esclatat enguany també als marges de les carreteres de Mallorca. Després d’anys de reivindicacions de pagesos, ajuntaments i entitats ecologistes, el Consell ha optat per deixar d’esquitxar amb herbicides les voreres de les vies que són competència seva. El resultat es pot comprovar fent una volta: catifes de flors i una vegetació exuberant voregen les vies traçades a l’illa.

Des del 30 de juny passat, s’aplica una “moratòria absoluta” i el Consell no esquitxa “gens”, explica Rafel Gelabert, director insular de Carreteres. Abans de prendre aquesta mesura, les empreses contractades pel Consell aplicaven pesticides tres o quatre cops l’any. Ara, es deixen créixer les herbes fins a un cert punt i es desbrossen tant manualment com mecànicament dos pics l’any. De moment, el Consell està en període de proves. Gelabert apunta que es tracta de conèixer “què passa quan no esquitxam” per estudiar alternatives de futur.

L’ús massiu de productes químics nocius per al medi ambient per controlar el creixement d’herbes a la carretera es descarta a Menorca i a Eivissa. A Mallorca s’ha fet durant anys, independentment de quin partit tingués el poder.

El canvi de xip a la institució ha arribat després de repetides mobilitzacions. El 2010, l’entitat ecologista GOB i Apaema (Associació de producció agrària ecològica) van iniciar una campanya per instar els ajuntaments a no esquitxar i a demanar al Consell que tampoc no ho fes. Deià, Artà, Felanitx, Manacor i Inca aprovaren textos en aquest sentit. El maig passat, el Consell també aprovà per unanimitat una moció presentada per Magdalena Palou, del grup MÉS. S’hi instava el departament de Carreteres a reduir de manera “contundent i progressiva” l’ús del glifosat a les voreres i camins. Com no passa sempre amb aquest tipus d’iniciatives, es complí ràpidament amb allò pactat.

Perills del glifosat

Els herbicides que usava el Consell contenen glifosat en un 36%. Aquest és un principi actiu obtingut per la multinacional Monsanto que actualment es distribueix amb diferents marques. Com constata un informe tècnic de la institució insular, aquestes marques, com el Roundup (la més coneguda) i el Tomcato, són perjudicials per al medi ambient i les persones. Poden ser tòxics per inhalació o ingestió, irritar la pell o provocar infecció ocular greu, entre d’altres. Segons explica Toni Muñoz, portaveu del GOB, tenen efectes a llarg termini, ja que canvien les condicions del sòl. A més, productes que se solen collir, com els espàrrecs, els caragols i altres espècies que habiten els marges, també rebien la toxicitat de l’herbicida.

Efecte a la pagesia

Si plantes i animals són les primeres víctimes directes de l’aplicació de glifosat, els pagesos en són les següents. Un agricultor ecològic “podia veure com es perdia tota la producció d’una finca pel glifosat”, recorda Toni Feliu, president de l’Associació de Varietats Locals. Segons explica, l’herbicida podia arribar als conreus de la vora de la carretera, que després d’una revisió deixaven de ser acceptats pel Consell Regulador del Cultiu Ecològic (CRAE)

Tot i celebrar la notícia, Feliu es mostra crític amb el Consell i alerta que no se cerquen opcions més agosarades per controlar el creixement d’herbes, cosa que sí que es comença a fer a Europa. A zones d’Alemanya, França o Itàlia, indica, s’estimen més controlar les herbes com es feia antigament: amb les pastures de cabres i ovelles. A París, l’any passat es posà en marxa un pla pilot d’ecopastura, que consisteix a utilitzar ovelles per mantenir les herbes dels espais verds a retxa.

Muñoz, per part seva, destaca la important passa endavant que suposa la nova manera de fer del Consell. “El paper ecològic d’aquestes herbes és molt important”, afirma, per garantir la biodiversitat i per a la salut de les persones.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF