Part Forana 16/03/2017

El Govern aconsella hàbits de bon conreu per frenar la plaga de 'Xylella'

La Conselleria de Medi Ambient prepara un manual de bones pràctiques i en farà una difusió general

Miquel Barceló
3 min
Joan Sastre, Miquel A. Llabrés, Antoni Sureda, Mateu Ginard i Xesc Adrover, participants a la reunió de Manacor sobre la Xylella.

ManacorPlantes sanes, ben conreades i sotmeses a bones pràctiques de manera permanent. Ara per ara, aquest és l'únic antídot de lluita contra el bacteri 'Xylella', remarcat una vegada i una altra pel director general d'Agricultura, Mateu Ginard, en una trobada multitudinària de pagesos a Manacor aquest dimecres a vespre. La reunió, convocada per Feim Verd (l'associació que aglutina els empresaris de planters i jardineria de les Illes Balears), amb el suport de l'Ajuntament de Manacor, va servir per constatar que els pagesos hauran d'aprendre a "conviure" amb la plaga perquè a dia d'avui no es pot erradicar. Un cop introduïda a les Illes, localitzada a Portocristo el 6 d'octubre de 2016, aquí ha trobat el clima adient per al seu expandiment.

Aleshores, el marge d'actuació es trasllada a què fer i com evitar-ne l'expansió. Per Ginard, el compromís de lluita "és responsabilitat de tota la població que està en contacte amb el medi natural de les Illes". Tenim la plaga a causa de "la globalització", que afavoreix l'entrada de plantes de fora. Des del Govern apunten que s'està actuant des que es detectà, "ara fa cinc mesos", i que l'àmbit d'afecció es troba en un 70% del territori mallorquí, un 60% a Menorca i un 90% a Eivissa, cosa que en fa inviable l'erradicació.

A l'espera que el mes de juny arribi una comissió d'experts de la Unió Europea i veure quins mètodes de contenció aconsella aplicar, el Govern prepara una guia de bones pràctiques i consells per divulgar uns hàbits dirigits a assolir una millor sanitat vegetal del medi rural, on avui la brutícia i la manca de conreu afavoreixen l'expandiment del bacteri mitjançant vectors, com el 'Philaenus spumarius', dins microhàbitats mal cuidats, de manera que, si no es trenca el cicle, s'afavorirà l'eliminació de milers d'arbres de la flora de l'Arxipèlag.

Els arbres joves i els ben cuidats poden sobreviure a la plaga. Per això, la Conselleria de Medi Ambient insisteix que es plantejarà la possibilitat d'obrir una línia d'ajudes per arrabassar els arbres vells més propensos a acollir la 'Xylella' i afavorir el rejoveniment de l'arbrat, sempre que hi hagi un compromís de mantenir-lo en bon estat.

Molts pagesos i jardiners de la zona del Llevan de Mallorca acudiren a la reunió informativa.

L'estepa o els ullastres són plantes hostes del bacteri. Per això, i atès el seu ampli abast a les Illes, es fa impossible l'erradicació, perquè no es pot arrasar gairebé tota la flora. Aleshores, la contenció és l'única solució ara com ara, mentre la indústria fitosanitària no trobi una aplicació combativa eficient, segons va subratllar el director general d'Agricultura.

Missatge de tranquil·litat

Ginard, acompanyat per Xesc Adrover Adrover, biòleg i tècnic sanitari de la Conselleria, va transmetre un missatge de calma per evitar "un alarmisme" que no porta enlloc. Dins els plans d'acció immediats, a més de cremar tots els vegetals infectats que es localitzin (arrabassats d'arrel i cremats 'in situ'), i els controls en les plantes de la zona de contenció (100 metres) i de la zona tampó (10 quilòmetres), s'ha encarregat un estudi de la plaga al departament de Zoologia de la UIB, a la qual també es demanarà la col·laboració en l'anàlisi de mostres, atès que els laboratoris del Govern no poden assumir més de 150 proves per setmana.

Xesc Adrover recordà que s'ha constatat que allà on menys s'ha introduït la 'Xylella' és en els conreus on els arbres estan més cuidats. I subratllà que és a la primavera i a la tardor quan més s'expandeix el bacteri a través dels insectes, abans que Ginard insistís que la prevenció, igual que en moltes malalties que afecten els humans, és la millor fórmula per evitar que la 'Xylella' canviï la fesomia rural de les Illes.

Els assistents s'interessaren pels adobs més efectius, l'ús d'insecticides o metodologies pràctiques que permetin frenar l'avanç de la plaga. Des de Medi Ambient es deixà clar que el pla d'erradicació que s'ha aplicat a la zona de Lecce, a Itàlia, en els oliverars "aquí no es pot dur a terme". Cal defugir l'alarmisme i "assimilar la coexistència amb la plaga", i a la vegada actuar amb constància i bones pràctiques. Aquest va ser el darrer missatge dels representants del Govern als pagesos i als planteristes de la comarca, que ompliren la sala d'actes de l'Espai na Camel·la de Manacor.

stats