Finalitzen les tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al cementeri de Valldemossa

No s'ha trobat on va ser enterrat Andreu Sastre Ferragut, però s'han descobert 18 ossos i no es descarta que alguns puguin ser compatibles amb la víctima

El Govern ha informat aquest dissabte que l'equip tècnic de l'empresa ATICS, encarregada d'executar el segon Pla de fosses del Govern de les Balears, ha finalitzat les tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al cementeri de Valldemossa amb les restes d'Andreu Sastre Ferragut, que va ser assassinat la matinada del 14 d'agost de 1936. 

El projecte d'intervenció ha consistit a fer dos sondatges a l'angle occidental del cementeri, situat al fons a l'esquerra. Aquest espai semblava que no havia registrat cap tipus d'intervenció o reforma coneguda, tot i els nombrosos canvis que ha experimentat la part vella del cementeri durant els darrers anys.

La Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització ha assenyalat que el primer sondatge s'ha duit a terme just a tocar de l'angle sud-oest del cementeri, en un espai de dos metres d'amplada per 2,60 m de llarg, amb una profunditat d'un metre. S'ha pogut documentar que, més enllà dels 50 cm de profunditat, la terra i el sediment existent en aquesta zona no han estat mai remoguts ni alterats. Per aquest motiu, apunta l'Executiu, es pot afirmar que en aquesta zona no hi ha cap indici de la fossa excavada. 

El segon sondatge s'ha fet just a tocar de la paret sud del cemeneiri, on les fonts orals indicaven que estava enterrat Andreu Sastre. S'han excavat més de tres metres de llargària paral·lels al mur de tancament, amb una amplada d'uns 2,5 metres i fins a una fondària d'1,60 metres. De la mateixa manera que passava en l'anterior sondatge, les terres existents en aquest espai es varen incorporar durant la construcció inicial del cementeri al segle XIX. El terreny no s'ha remogut posteriorment, amb la qual cosa es pot descartar qualsevol indici de la fossa per inhumar la víctima que s'està cercant. 

Durant la intervenció s'han excavat més de 17 metres cúbics de terres i només s'han localitzat unes poques restes òssies humanes desarticulades, a nivell molt superficial, just en els primers 50 cm de terres remogudes, ha explicat la Conselleria. Les restes corresponen a 18 ossos o fragments que són compatibles amb les restes d'un nombre mínim de dos individus adults, un dels quals presenta morfològicament una constitució molt robusta. 

Comença l'excavació d'una possible fossa franquista a Valldemossa

El Govern destaca que tot i que la fossa on es va enterrar Andreu Sastre no s'ha localitzat en aquest indret, la presència d'unes poques restes humanes desarticulades obren la possibilitat que la fossa original estigués en els entorns immediats i que quedàs afectada per alguna de les reformes del cementeri. 

A partir d'aquests resultats, l'informe tècnic de l'empresa ATICS indica que no es pot excloure la possibilitat que algunes de les restes òssies localitzades puguin ser compatibles amb les de la víctima, ja que es coneix la robustesa d'Andreu Sastre, gràcies a la causa judicial 248/1936 aportada per l'associació Memòria de Mallorca. Per tant, si s'aconsegueix localitzar familiars de la víctima, es podria activar el protocol d'anàlisis genètiques per tal de poder identificar-lo.

Iniciada la recerca de familiars

Andreu Sastre era torner de professió. Nascut a Selva, tenia 47 anys, estava casat i tenia, almenys, una filla identificada. En el moment de la mort vivia a la plaça de Cort de Palma. La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern ja ha iniciat el procés de recerca de possibles familiars de la víctima. Qualsevol persona interessada o que pugui aportar informació es pot dirigir a la Direcció General de Memòria Democràtica a través del telèfon 971177000, el correu electrònic memoria@sgapm.caib.es i la plana web  memoria.caib.es