El Dijous Bo mostra el comerç més viu

La ciutat rep milers de visitants en els vuit quilòmetres de vials d'exposició

A mode de bateig, el Dijous Bo d'enguany s'ha despertat amb una brusca matinera que feia témer els pitjors auguris. Però la treva immediata ha permès que les 600 paradetes inscrites a la mostra d'enguany s'instal·lassin i donassin perfil a un itinerari de vuit quilòmetres de vials amb què Inca mostra el seu comerç més viu, sempre envoltat de centenars de firaires de tot arreu.

De cap a coa del dia, hi arriben milers de visitants. La Gran Via i l'avinguda dels Reis Catòlics esdevenen dues de les portes principals, mentre la gent de fora va omplint la ciutat arribant-hi en diversos mitjans: cotxe, autocar i tren. A mitjan matí, es rifen els pocs llocs que queden a la perifèria i als estacionaments habilitats per l'Ajuntament.

En tocar migdia, els carrers van estibats de gent que passeja, mira, bada i compra. A la Gran Via de Colom s'ofereix tot tipus de maquinària, mentre que a la plaça del Bestiar, amb menys corrals que altres anys, es refresca la memòria històrica del món pagès amb una mostra de motors dièsel fabricats durant la primera meitat del segle passat i una trencadora d'ametles de 1882. Són part de les relíquies de la industrialització, moltes de les quals es mouen de fira en fira com a museu itinerant.

Una de les novetats d'enguany és l'hort muntat entre el carrer de les Garroves i l'avinguda del Bisbe Llompart, amb cols i lletugues, una arada de tres relles i una somera molt ximple que fa les delícies dels més menuts. El Dijous Bo és una gran barreja de comerç.

La plaça Mallorca acull de bell nou la mostra de comerç i empresa, un punt de pas obligat, tant per anar a la plaça del Bestiar com per arribar al centre de la ciutat des de l'avinguda dels Reis Catòlics.

Amb el claustre de Sant Domingo tancat, la mostra cultural del Dijous Bo obliga a visitar com a mínim dos punts importants: l'edifici de Sa Quartera, amb el IX Certamen d'Arts Plàstiques, i la Trobada de pintors d'Inca vora el mercat municipal.

Però d'art també en van plens els carrers del centre amb moltes parades d'articles fets a mà per artesans i artesanes, que treballen per oferir gran part dels seus productes a la fira més gran de Mallorca. Molts firaires saben que el seu agost pot arribar en el Dijous Bo, tot i que avui quasi ningú no en presumeix, venint escaldats d'una crisi que ha deixat moltes nafres.

Una fira de mil aromes

Durant la passejada pel Dijous Bo un pot olorar les aromes que arriben de les parades de bunyols, de castanyes torrades, de menjua variada o del gran expositor que ha muntat l'Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears a la Gran Via.

El paisatge del Dijous Bo està ple d'estampes comercials. Els articles de pell i les sabates són accessibles dins els mateixos comerços del sector i també en diverses parades a peu de carrer. Cal assumir que la sabata i la pell no poden sortir del nucli de la genètica industrial i comercial d'Inca.

El dia avança i a l'horabaixa sembla que baixi el bull de la fira. A poc a poc el Dijous Bo perd la llum. Abans que els firaires tanquin el calaix i comencin a desmuntar, els veïns avaluen la fira i discuteixen si ha millorat o no la de l'any anterior. Sigui com sigui, per a molts, el darrer Dijous Bo sempre és el millor.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF