SOCIETAT

Artà, el municipi que perd més aigua de les Balears

Hi ha cinc ajuntaments que fa tres anys que no donen dades d’aprofitament

La Conselleria de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears ha fet públiques aquest octubre les dades sobre consum d’aigua de l’any 2018, a partir de les quals es pot veure quins són els municipis que més aigua perden. Artà se situa com el municipi que tuda més aigua de les Illes Balears, amb un 65% de pèrdues. Com a novetat, segons destaca la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, enguany es pot consultar el percentatge d’informació que ha aportat cada ajuntament. Per exemple, Lloseta, Deià, Escorca, Puigpunyent i Felanitx no han donat dades sobre consum d’ençà de l’any 2016, segons assenyala Garau.

“Crec que ha millorat molt la qualitat de les dades, i estic segura que encara millorarà més”, diu. De fet, “donar tan poca informació demostra la poca transparència que hi ha en alguns ajuntaments”, afegeix la directiva. Així, tenint en compte que “la manca de xifres és substituïda en alguns casos per estimacions”, el segon municipi amb més pèrdues de totes les illes seria Campanet, amb un 58%, seguit de Sencelles, amb un 57%. Per illes, l’ajuntament amb major desaprofitament de l’illa de Menorca és el del Migjorn, amb un 31%, mentre que en el cas d’Eivissa és el de Sant Josep de sa Talaia, amb un 40%.

Formentera és l’illa amb millors resultats: té una mitjana “d’un 14%”, la qual es valora de manera positiva atès que una xarxa es considera eficient a partir de pèrdues d’entre un 10% i un 12%. Pel que fa als municipis que més han disminuït la quantitat de pèrdues, Garau destaca Calvià, “tenint en compte que disposam d’un 95% de la informació que hauria d’aportar”. Aquest ajuntament ha passat d’un 39% el 2003 a un 14% el 2018.

Tot i això, la directora aclareix que aquests percentatges no només reflecteixen fuites. “El que feim és mesurar la quantitat d’aigua que s’extreu dels pous i la que es factura”, de manera que es poden registrar també altres deficiències, com ara el “subcomptatge a causa del mal funcionament dels comptadors”. També pot passar que hi hagi ajuntaments que autofacturin l’aigua que consumeixen per a usos municipals i que, per tant, aquests litres no apareguin a la relació de dades.

Les pèrdues s’estanquen

En general, les xifres no són bones: la pèrdua d’aigua a les Illes es va reduir menys d’un 1% del 2015 al 2018. Per illes, destaca especialment Mallorca, en què, en lloc de millorar l’aprofitament, aquest va caure un 0,26% entre el 2015 i el 2018. A Eivissa, en canvi, es varen reduir un 4,5% les pèrdues, i a Menorca, un 3,4%. Formentera, per la seva banda, es manté sense variacions.

Per lluitar contra aquesta tendència, el Govern ha establert dins el Pla hidrològic un seguit d’objectius que han de complir els gestors municipals. Així, el 2021 les pèrdues d’aigua no podran ser de més d’un 25%, màxim que davallarà al 15% el 2027, assenyala Garau.

El manteniment de les xarxes, la renovació o l’actualització dels materials són algunes accions que poden fer els ajuntaments per pal·liar aquests resultats. “Els ajuntaments han fet molta feina, però continua havent-hi moltes pèrdues de xarxa”, assumeix la directiva balear. Tot i això, la directora general reconeix que “hi ha un mínim que hem d’assumir perquè la tecnologia no ens permet un rendiment del 100%”.