Xina, democràcia "de procés complet"
Segueix el seu curs el congrés del Partit Comunista Xinès, que ha de dur una nova reforma de la Constitució que reforci encara més la figura del president Xi Jinping, amb el propòsit de convertir-lo, ben possiblement, en el mandatari més poderós del món. Xi Jinping serà el primer president amb un tercer mandat des de la mort, l'any 1976, de Mao Zedong, i és evident la seva voluntat no tan sols de perpetuar-se en el poder, sinó també d'equiparar la seva glòria amb la del fundador del partit. Glòria del bunyol, com en va dir el poeta Joan Brossa de la suposada glòria dels dictadors. Però, per a ells, glòria al cap i a la fi.
Un aspecte interessant del congrés, i de la intervenció inaugural de Xi, és la ressignificació del llenguatge (a favor, no cal dir-ho, de l'interès del règim, del partit, del líder i del país, entesos com una sola i mateixa cosa). Es tracta de fer dir a les paraules no allò que volen o havien volgut dir, sinó allò que cal que vulguin dir d'ara endavant. Xi Jinping ha fixat la seva atenció en dues paraules, socialisme i democràcia. N'hi ha una tercera d'igualment important, reunificació, que es refereix a Taiwan i que va comportar, per part de Xi Jinping, el que sembla que s'ha fet inevitable en l'exhibició d'escalades de la política internacional: l'amenaça de l'ús de la força. Que, en el cas de Xina, no cal dir que és una amenaça més que digna de ser temuda.
En qualsevol cas, el totpoderós Xi Jinping va dissertar durant quasi dues hores sobre allò que ell anomena “socialisme modern amb característiques xineses”, i també, atenció, sobre un concepte nou que ha encunyat com a “democràcia de procés complet”. Aquesta democràcia es caracteritza per “un control ferm de la ideologia”, és a dir, una absoluta contradicció en els termes, ja que allò que sempre ha caracteritzat la democràcia és, precisament, la llibertat ideològica i de pensament. Però la democràcia “de procés complet” exigeix aquest control, amb la finalitat (són paraules de Xi Jinping) “d'assegurar-se que els mitjans difonguin els valors correctes i fomentin una generació de joves influïts per la cultura tradicional, el patriotisme i el socialisme”. El socialisme modern amb característiques xineses, s'entén.
La pregunta no és si aquesta tergiversació del llenguatge tindrà èxit a la Xina (inevitablement el tindrà), sinó quin encaix tindrà dins la comunitat internacional, en especial a Occident i al “jardí d'Europa”, com va dir Josep Borrell ficant-se dins un ídem. Que la democràcia es veu assetjada i segurament necessitada de redefinició, ja ho veiem. La qüestió és si hem de permetre que la redefinició l'escriguin els seus enemics: si cal permetre que una tirania es presenti davant del món com una democràcia, i si la democràcia (o la socialdemocràcia) pot admetre ser governada per populistes com Trump o Bolsonaro, o ara per neofeixistes com els Germans d'Itàlia de Meloni. Si podem, en definitiva, estirar tant els límits de les paraules, subvertir el seu sentit fent veure que el segueixen conservant.
