11/05/2022

Warhol, al cim del mercat

2 min

El segle XX és el de Joan Miró, el de Picasso, Dalí, Julian Freud, Anselm Kiefer, Matisse, Braque, De Pisis, Ilià Repin, Malèxitx, Mothervell... La nòmina enlluerna, i més encara si hi incloguéssim els artistes del XIX que desaiguaren en el XX una part significativa de la seva carrera. Haurien de figurar en aquesta llista Andy Warhol, Basquiat, Penck o Keith Haring, per exemple? En art, no és aconsellable provar de fer el hit parade del moment –ni del passat, que continua movent-se jugant als quatre cantons, sense fer gaire renou. Per organitzar pòdiums de l’art del moment, s’han fet fortunes i s’han provocat bancarrotes: això, si només es té en compte l’art com a mercaderia. Ara mateix, en un país tan petit com és Mallorca, hi ha milenars d’obres d’art circulant secretament en cerca d’un comprador: resultat dels excessos i les brillantors dels anys 80 del segle passat.

Però l’art com a mercaderia continua aportant referents mals d’obviar durant l’onada que valora uns o altres corrents, tendències o llamps forcats. Adesiara, en la formació d’aquestes onades hi intervenen lamentablement institucions museístiques i/o universitàries, que legitimen, ni que sigui temporalment, tota casta de coses definides com a obres d’art pels agents actius en aquests afers. Però el judici final se sol emetre a les subhastes de Christie’s o Sotheby’s. Per què aquests judicis han esdevingut incontestables, és una pregunta sense resposta o de resposta massa fàcil: ni una opció ni l’altre ofereixen garanties d’acostar-nos a la realitat, de manera que el dubte –la perplexitat, potser– esdevé saludable refugi quan els mitjans toquen les campanes per anunciar que una Marilyn de Warhol és l’obra més cara del segle XX, fet del qual una immensa majoria de persones d’arreu del món potser treguin conclusions poc sostenibles.

Guillem Frontera és escriptor