OPINIÓ

Qui vulgui religió, que se la pagui

Aquesta setmana ha estat notícia, amb gran alegria de la progressia mallorquina, la supressió del concert educatiu per als centres que l'Opus Dei, amb presumpte tracte de favor en temps del govern Matas, havia obert al Parc Bit de Palma.

La nova, tan celebrada, ha suposat la superació de les traves legals que, segons la Conselleria d'Educació, impedien la finalització d'aquest concert educatiu. Les escoles, a banda de la qüestió religiosa, segreguen els alumnes per sexe, els fan anar vestits d'uniforme i, si hom consulta les seves pàgines web, podrà comprovar que la presència de la llengua catalana es limita als noms d'aquestes institucions educatives, molt ben trobats, certament: “Llaüt” i “Aixa”. La resta d'informació que s'hi troba és exclusivament en espanyol, àdhuc aquella que és anunciada sota un epígraf en català a la portada que, en ser clicat, misteriosament ens remet a una informació en espanyol. Les escoles es fan dir "institució familiar d'educació", fet que remarca, encara més, quina és la línia educativa d'aquests centres. Pel que he dit, i per com ho he dit, l'amic lector, sense necessitat de ser gaire perspicaç, ja deu haver deduït que, a mi, com són i què fan aquestes escoles, no m'agrada ni poc, ni molt ni gens, que deia el poeta.

I puc comprendre, només faltaria, que hi pugui haver ciutadans d'aquesta terra que n'estiguin elevats i que hi vegin reflectit el somni educatiu que sempre havien tengut per als seus fills. Ara bé, que això ho haguem de pagar amb els nostres doblers, amb els que hi posam entre tots, no em sembla de rebut. Bàsicament perquè contravé allò tan sabut d'una educació pública (repetesc, pública), de qualitat i en català. I aquí hi hauríem d'afegir: "i laica".

És curiós, si més no, que l'alegria mostrada per la ‘valenta’ decisió de retirar el concert a aquests dos centres educatius de l'Opus Dei es fonamenti, bàsicament, en el fet que aquestes escoles segregaven per sexes. De fet, aquest sembla que és el focus d'interès informatiu, perquè els titulars dels diferents mitjans de comunicació incideixen, una vegada i una altra, en aquesta circumstància. Sí: circumstància (fet secundari que acompanya un esdeveniment principal, segons el DIEC). Perquè per a mi l'esdeveniment principal és que aquestes escoles no són laiques, sinó profundament, íntegrament (integristament, hauria de dir?) religioses.

Vull dir amb això que, per part de la Conselleria d'Educació, la valentia abans esmentada s'esdevindria amb la supressió de tots els concerts amb centres religiosos que hi ha en marxa actualment. Els centres concertats estan inclosos dins el mapa escolar de les poblacions, de manera que els nostres infants i joves, a l'hora de ser assignats a un o altre centre, poden caure, sense desitjar-ho gens, fins i tot rebutjant-ho de pla, en un d'aquests centres de gerència, esperit i benefici religiós. Li pot passar a un musulmà, a un budista, a un agnòstic, o fins i tot a un catòlic que pensa que la religió ja la practica ell a casa, i que no calen més instruccions a l'escola.
La Conselleria, però, més que minvar el suport a les concertades, l'augmenta. A la notícia que publicava aquesta setmana aquest mateix diari, des de la Conselleria es confessaven "conscients que el sistema educatiu encara té mancances", i just després posaven en valor "la millora del pressupost per a la concertada, que ha augmentat en 4 milions d'euros". Tot això quan hi ha centres públics amb ràtios més altes que l'any passat, o d'altres que han de reduir les hores de PALIC per als alumnes nouvinguts, per posar-ne només alguns exemples. Vol la Conselleria potenciar el doble sistema? O entén la concertada com el que hauria de ser: un pedaç a les mancances circumstancials de l'ensenyament públic?

Jo ja sé que la concertada es justifica (jo diria que aparentment) per l'estalvi en recursos educatius que suposa per a l'administració pública. Al cap i a la fi, però, el que feim és pagar un ensenyament privat (empresa, negoci, lucre) amb doblers públics, pagar amb doblers públics les nòmines d'uns professors que no han passat pel mateix procés de selecció que els treballadors de la pública, i pagar amb doblers públics la transmissió d'uns valors (en el cas de les concertades religioses) que van contra la laïcitat més bàsica de l'estat i el seu sistema educatiu.

No dic que s'hagi de fer d'avui per a demà. No dic de quina forma seria millor fer-ho. Però sí que dic que un punt valent d'un programa electoral seria la progressiva supressió dels concerts educatius amb centres privats religiosos i la substitució o conversió d'aquests en centres públics laics. Qui vulgui religió, la que sigui, que se la pagui.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF