L’insult que dona vots

La diputada de Vox que ahir va faltar al respecte a la ministra Montero hi ha tornat avui a la tarda amb un tuit irònic en què deia que es volia disculpar, tenint en compte que la ministra té una excel·lent preparació, com es podia comprovar per la seva defensa de la pederàstia i l’excarceració de violadors.

L’insult és horrible, però el més horrible és que dona vots. Per això la ultradreta falta al respecte avui i hi torna l’endemà, i cada dia. Amb delectació. Assaborint els focus. L’insult per dividir la gent entre ells i nosaltres, per provocar l’adversari, esperar una resposta i dir que t’estan atacant, per deshumanitzar l’altre però, sobretot, per treure el pitjor de dins de les persones, com és la ràbia, la pèrdua de la civilitat, el respecte i el control, i portar-les a les urnes agafades per les vísceres i els pitjors instints.

A Vox els ho va ensenyar Steve Bannon, l’home que abans ho havia ensenyat al seu alumne més ben disposat, Donald Trump. Cada vegada que els assessors de tipus més clàssic li aconsellaven que demanés disculpes, Trump els contestava que eren dèbils. Bob Woodward, al llibre Por, explica com Trump va dir davant de tothom a Rudolh Giuliani, exalcalde de Nova York que una dia es va disculpar per les atzagaides del president: “Ets com una criatura que s’ha cagat i li han de canviar els bolquers. Quan seràs un home? Ets dèbil, Rudy”.

Ser dèbil per demanar disculpes, o per admetre errors, o per controlar-se, o per ser amable. Heus aquí l’error imperdonable en el llibre d’estil de la ultradreta que s'està encomanant a tota la política, i que de la política està passant a la societat, perquè ningú no vol ser dèbil. No ho dubteu, quan algú es comporta així, és que és un feixista.