Vox, amenaces després d’un crim

Vox, convé recordar-ho, és la tercera força al Congrés de Diputats, i a les eleccions catalanes del passat 14 de febrer va entrar al Parlament amb 11 diputats, que són molts. Al Parlament de Balears té 3 diputats i les enquestes li auguren un creixement moderat, tal vegada perquè el PP illenc ja ocupa amb prou eficàcia l’espai de la dreta més extrema. En tot cas, no hi ha cap Parlament autonòmic en què aquest partit que predica i escampa l’odi no tingui representació. Fa temps que han entrat fins a la cuina, amb l’aquiescència d’una part ben majoritària dels mitjans de comunicació, que des del primer moment els han presentat com una opció democràticament validada, o fins i tot com el revers o el contrapès d’altres opcions suposadament “radicals” com Unides Podem o els independentistes catalans. Són equivalències extremadament perilloses, però que s’acaben acomodant dins l’opinió pública a força de repetir-les des de l’opinió publicada.

Vox compta amb fortes simpaties, en ocasions fins i tot declarades, dins els poders de l’estat espanyol, especialment entre els togats i els uniformats. Existeix també una aliança de govern, ja completament dissenyada i testada en diferents versions en els governs d’Andalusia, Múrcia i Madrid, entre el PP i Vox (i les restes de Ciutadans) que espera el seu torn per restablir l’ordre a Espanya, i a les autonomies, tan bon punt la seva suma tingui la majoria necessària per fer-ho, encara que sigui per un sol escó. Tenen també, com dèiem, un ampli i sòlid suport a la premsa escrita i audiovisual: no tan sols en aquells mitjans que els són afins, sinó en d’altres que se suposa que són fins i tot “progressistes” (Ana Pastor, de La Sexta, s’ha exclamat a Twitter davant de les imatges de les violentes càrregues policies contra els manifestants LGTBI, perquè es veu que la periodista no deu haver vist res del que ha passat a Catalunya amb la policia en els darrers quatre anys).

Vox, a través del portaveu Jorge Buxadé, ha amenaçat de prendre mesures legals contra qui estableixi cap relació entre aquest partit neofeixista i l’assassinat del jove Samuel, que ha commogut la ciutadania. Poden querellar-se contra Buxadé, perquè aquesta amenaça implica, en el fons, el reconeixement rotund que aquesta relació existeix. El portaveu no en va tenir prou amb això, sinó que va intentar culpar “l’islamisme radical” de la violència contra gais, lesbianes i transsexuals: migrants i comunitat LGTBI, dos dels odis eterns de la ultradreta nacionalista espanyola, juntament amb el seu odi suprem contra els catalans. Per si tot això no fos prou, Vox, des del seu compte de Twitter, ha assenyalat l’editor Ricardo Rodrigo, del grup RBA, que publica la revista El Jueves (a la qual acusen de “difondre l’odi”), i comminen els seguidors del partit a “exigir-li responsabilitat quan el vegin sortir del seu despatx”. Vox i PP, repetim-ho, estan d’acord per governar plegats tan bon punt en tinguin la més mínima ocasió.

Sebastià Alzamora és escriptor