OPINIÓ

Qui vol viure així?

Per ventura un exercici d’ingenuïtat ens ajudaria a entendre aquest panorama general de follia que domina l’Estat, les seves institucions, els personatges que les manegen. Si hem de fer-nos una idea d’on va tot plegat a partir de tanta brutor com genera, per exemple, la confrontació dels òrgans superiors de Justícia i el govern de l’Estat, no podrem aguaitar cap símptoma de millora en l’horitzó –ni el veurem, l’horitzó. Viure amb la sensació –la seguretat– que n’hi ha uns quants que defensen amb ullals de dinosaure i tàctiques de hiena allò de què s’apoderaren en temps prehistòrics i que hauria de pertànyer a tota la ciutadania, no acompleix l’ideal d’un sistema plenament democràtic. Aquests dies, la sensació d’una democràcia abatuda per les forces de l’Estat és insistent. I els símptomes d’una voluntat popular de regeneració, pràcticament nuls.

M’empararia per exemplificar-ho en l’escassa importància que han donat els mitjans de comunicació de l’Estat –llevat dels catalans– a una irregularitat jurídica –segons Pérez Royo i tants d’altres– com és la inhabilitació del president Quim Torra. Aquest fet, contemplat des de Madrid, és una incidència sense gaire importància. I, com que no paga la pena examinar-la a fons, el més còmode és reduir-la a un afer del catalanisme separatista. Mentrestant, la presidenta de la comunitat madrilenya guanya ostentosament el torcebraç al govern de l’Estat, l’humilia i ens humilia a tots. I, mentrestant, un dels escàndols més clamorosos del món de les finances passa la prova de la justícia amb nota i befa per a la ciutadania. Però tot plegat passarà un dia o l’altre per Europa i s’exhibiran les vergonyes de l’Estat davant un auditori de gent potser més seriosa, no tan assilvestrada com això que tenim per aquí. Oh, quina por, diuen ells...! I què si Europa els diu a, b o c? Ells continuaran perpetuant l’Espanya de sempre, amb la justícia de sempre, amb la gangrena política de sempre. La pasta de què estan fets és insensible a Europa, a la resta del món.

La ingenuïtat ens permetria creure que tot aquest personal es posaria vermell si algun dia un tribunal europeu els estiràs les orelles. Quin conhort... Però la ingenuïtat només ens menarà a una major desesperació, pel contrast del que bonament i raonablement havíem pogut esperar i la infàmia de què és feta la realitat.



EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF