Viurem enrampats

Les administracions públiques que no gestionen amb eficàcia les qüestions de què s’han fet responsables, reforcen una de les fal·làcies més perverses de totes les que han esdevingut dogma: l’empresa privada està més ben preparada per resoldre problemes i per envestir petits i grans projectes de futur. Aquest dogma ha enriquit els rics de manera indecent i ha intoxicat la política –i la vida– fins als punts inimaginables en què ara transcorre la quotidianitat de la gent. A més, si l’empresa privada fracassa, freqüentment l’Administració pública acudeix al seu rescat. Els mallorquins duim a la memòria el famós cementeri Bon Sosec, on l’exbatle de Palma senyor Joan Fageda tenia interessos de molts de quirats. Els morts no varen respondre a la proposta com els socis esperaven, de manera que el mateix Ajuntament de Palma es va fer càrrec d’aquest cementeri, i alliberà els socis de pèrdues serioses –a part de les penalitzacions que se’ls imposarien si hi hagués un Tribunal de Justícia Lingüística.

Però en realitat no fou l’Ajuntament de Palma, el salvador d’aquestes instal·lacions, ja que caigueren sota responsabilitat d’una empresa municipal, una fórmula ambigua que ha permès alguns episodis de màniga ampla.

L’aigua, les comunicacions, l’electricitat... no haurien de ser responsabilitat directa de les institucions públiques? Alguns us respondran que això és antic i comunistoide, i potser tendran una part de raó, però el cert és que els grans serveis públics en mans privades generen llargues temporades d’angoixa per a la classe mitjana, temporades que esdevenen temps sense pauses per a les classes més pobres. La implantació d’aquest sistema té ben engrillonades les institucions públiques i la ciutadania privada. Diríeu que les institucions públiques estan segrestades per la gran empresa privada: d’aquesta manera hem d’entendre les manifestacions de Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, quan declara que “una empresa pública d’energia no servirà per abaratir el preu de l’electricitat”. Des que fa uns dies altres membres del seu govern parlaven d’aquesta empresa pública d’energia com d’una mesura de gran eficàcia per al control del preu de l’electricitat: què ha passat, per què ara se’ns en profetitza la inutilitat?

Els joves haurien de seguir atentament l’evolució d’algunes coses, entre les quals la incorporació d’assessors de les grans companyies elèctriques: noms, xifres... i historial. N’hi ha que viuen massa bé a costa del nostre rebut de la llum, i en moments així no hem detectat cap gest indicatiu que encara hi ha vergonya en el món de les elèctriques. Coses de la privada, tan eficient. Quant a la pública, Nadia Calviño ens ho acaba de dir: Lasciate ogni sparenza voi qu’entrate en el millor dels mons possibles.

Guillem Frontera és escriptor