La virtualitat (i la realitat)

Amistats, amors, jocs, estudis, negocis, informació, comerç i tot el que hi vulgueu afegir fa temps que es preparaven per a un món online que, de sobte, se’ns ha imposat. És un benvingut sigui aquest món o un beneïda l’existència de la virtualitat, ateses les males circumstàncies de la realitat. I allò que s’ha dit tant aquests dies, que de les grans crisis aflora el millor i el pitjor de la humanitat, és igualment aplicable a l’univers digital, tan humà com és, al cap i a la fi. 

Aquests dies –i en el moment d’escriure aquestes línies tot just en duim dos, de confinament–, veim com s’activa, també a Mallorca i d’una manera extraordinària, l’oferta cultural online. La cultura de sobte es veu abocada a l’atur sense tenir un contracte previ, i això vol dir que la immensa majoria dels seus treballadors són ara aturats sense possibilitats de prestacions, ni sou, ni res. La precarietat de la qual tantes vegades hem parlat i hem denunciat en temps de normalitat ara es demostra amb tota la seva cruesa. Potser d’aquesta crisi de salut també en sortirem conscients que no es pot penjar d’un fil tan feble.

I així i tot, deia, és extraordinari veure com sorgeixen les iniciatives culturals online. Des de les xarxes socials fins a webs habilitades, aviat (que no vol dir malament), perquè tothom es pugui sentir viu. Els creadors i els agents culturals cerquen les vies per continuar fent la seva feina. Les institucions del sector, per part seva, demostren una vitalitat digital que fins ara, aquí, havien tingut oblidada, amb un retard que també hem denunciat no poques vegades. Però en tot cas, els uns i els altres, si la iniciativa aquesta no decau, potser puguin arribar a més gent i fer més sonora i visible la seva feina. Potser, de manera sobtada i forçada, això també tantes vegades dit de la necessitat de cercar nous públics, es faci real dins aquesta virtualitat actual.   

A l’espai #Joemquedoacasa de l’ARA Balears se’n fa la funció informativa i en podeu trobar molta, d’aquesta oferta nascuda sobretot a causa de la pandèmia. Des d’ iniciatives teatrals fins a musicals, des del site palmaculturaoberta.com, obert aquest mateix dilluns per la Regidoria de Cultura de Palma, fins a les Finestres Obertes que tot just acaba d'activar, entre moltes altres. Els creadors necessiten il·lusions, força i motius per continuar, i la resta necessitam cultura. Que no s’aturi.

Amb tot, però –per què sempre hi ha un ‘però’?–, potser no avui ni demà, o sí, en tot cas i necessàriament en els propers dies, ens haurem de demanar si la gent que treballa en la cultura pot continuar així, sumant precarietat o abstinència total d’ingressos a la precarietat ja existent. Ho dic perquè la virtualitat, de moment, té una cosa que és pitjor que la presencialitat. Si en el món presencial, les feines de la cultura es paguen tard i malament, en l’espai virtual sovint ni es paguen. I si ara és el moment de la participació, de la col·laboració online, no hauria de servir per augmentar el gratia et amore del qual tant s’ha abusat en aquest àmbit. Si més no, des de les institucions públiques, no. Hi haurem d’estar al cas, per si de cas.  

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF