Opinió 30/10/2017

Els qui violenten

Els que trenquen la convivència són aquells que emparats en la més absoluta impunitat dels poders de l'Estat espanyol fan ràtzies per Barcelona estossinant tot aquell que troben per davant

i
Albert Roig
2 min

I aquí els teniu, des de fa dies, campant sense que ningú els aturi, ni els condemni, emparats darrera del franquisme sociològic que s'amaga en discursos lerrouxistes com els de Ciudadanos i en actituds autoritàries brutals com les del PP amb el suport entusiasta del PSOE. Campen pels carrers de Barcelona, qualsevol excusa els és bona per mostrar a la ciutadania la seva barbàrie, per trencar vidres de mitjans públics, d'apallissar gent, d'entrar a centres educatius per intimidar, de donar cops de pal de bandera (la de l'aligot franquista o la borbònica, és igual, ja les dues es confonen) a qui gosa mirar-los. On és ara aquella policia espanyola i guàrdia civil que va apallissar ciutadans pacíficament concentrats davant de col·legis electorals? O aquells que cridaven "que nos dejen actuar" i sortien de paisà porra en mà per foragitar persones que pacíficament els recriminaven la seva actitud el dia 1 d'octubre i els exigien que fotessin el camp del seu poble?

Si busqueu algú que trenca la convivència, són aquests, els que es manifesten al costat d'Arrimadas, Albiol i Iceta (sí, Iceta, aquell del "Pedro, líbranos de Rajoy y del PP, por Dios, líbranos!") i que no fan res per aturar-los, de forma incomprensible potser perquè així alimenten el seu discurs de trencament de la convivència, construint un relat que justifiqui els objectius que tenen marcats. Els que trenquen la convivència són aquells que emparats en la més absoluta impunitat dels poders de l'Estat espanyol fan ràtzies per Barcelona estossinant tot aquell que troben per davant.

Enfront d'això desenes de milers celebrant la República catalana, sense ni una paperera trencada, de forma festiva i alegre, com s'ha fet sempre, com Diada rere Diada, amb milions de persones al carrer manifestant-se tranquil·lament, serenament, pacíficament i alegrement, o com el 3 d'octubre amb un país paralitzat i al carrer sense ni un sol incident. Aquest és el país anhelat, aquell on tothom és benvingut, on ningú és exclòs ni per la seva ideologia ni pel seu origen i on es pot manifestar sense rebre represàlies, ja sigui per la força de l'estat o ja sigui pels violents.

Sols el poble salvarà el poble.

stats