EscriptorÉs oportú començar subratllant que no és cert que la majoria de violacions siguin comeses per immigrants, com va afirmar el líder de Vox, Santiago Abascal, en una de les seves putrefactes intervencions la setmana passada al Congrés, durant el debat d'investidura. És igualment fals, com pretén també l'extrema dreta, que moltes denúncies de violacions i agressions siguin denúncies falses, interposades per dones o al·lotes fantasioses o venjatives. Són dues mentides molt esteses, que massa gent de bona fe –la bona fe és temible– es fa seves amb una facilitat que escarrufa.
Entre la gent de bona fe també és habitual posar-se a favor dels violadors i en contra de les víctimes. El cas que s'ha conegut aquesta setmana, d'una menor de 13 anys violada en grup per altres menors (de moment hi ha set detinguts i només un té 19 anys, cap dels altres arriba als 18) al barri palmesà de Corea, no és una excepció: n'hi havia prou de llegir, aquest dijous, la crònica d'Alba Tarragó per a l'ARA Balears per comprovar com alguns veïns intenten imposar la llei del silenci o la negació dels fets, mentre d'altres adverteixen els periodistes que és millor que no preguntin massa, perquè és possible que algú els agredís. Aquests comportaments no són exclusius dels barris pobres, les violacions entre rics també cursen sovint amb la posterior culpabilització de la víctima, o el seu sotmetiment a xantatges i amenaces, o fins i tot a noves agressions.
El cert, però, és que, entre un sector important dels joves, la violació en grup s'ha convertit no tan sols en una forma de diversió, sinó que també ha adquirit categoria com una forma de transgressió. Als joves els agrada desafiar l'ordre i gosaríem afegir que és bo que sigui així, si no fos que, com en tantes altres coses, la rebel·lia juvenil ha caigut també en una espècie de caricatura macabra. És evident que el cas famós de la Manada de Pamplona no va servir per enviar un missatge alliçonador ni exemplaritzant, si més no per a una part de la societat. Per a molts, els violadors de la Manada eren els herois de la història, mascles així com cal acorralats per una fulana i per una justícia que es dedica a perseguir innocents. I, en aquest cas, ‘innocents’ volia dir uns joves que havien sortit de festa i que varen ser seduïts per una viciosa que després els ha volgut arruïnar la vida. Si fins i tot n'hi havia un que era militar i un altre que era agent de la Guàrdia Civil, com podien ser uns criminals?
Aquest raonament que intentam descriure és el que els darrers mesos ha duit molts joves a voler emular la proesa dels seus admirats membres de la Manada. La majoria de vegades no tenen problemes mentals ni d'addiccions, han estat escolaritzats i es troben integrats dins la societat. Ara bé, també és evident que el seu punt de vista sobre les violacions, i sobre els violadors i les seves víctimes, concorda al cent per cent amb els discursos d'ultradreta que esmentàvem al començament. Discursos que no venen tan sols de Vox sinó també dels partits que pacten governs amb ells, el PP i Ciutadans, i discursos que no són alimentats tan sols per partits polítics, sinó també per la majoria de mitjans de més audiència a Espanya, allò que mira i escolta la gent de bona fe. La ignorància pot ser malvada: un dels detinguts a Corea va mostrar a la policia el vídeo que havia gravat de la violació (sempre ho graven, per poder-ne presumir) perquè es pensava que li serviria per demostrar que havia estat ‘consentida’. Fa feredat pensar què deuen entendre aquests individus per consentiment. I, sobretot, indica que alguna cosa en el fonament de la nostra societat s'ha esfondrat i que és de màxima urgència reconstruir-la. Se'n diu educació.
