Del Vietnam a la Guerra Freda

Allà on els votants independentistes hi veuen un espai, els tres partits independentistes del Parlament hi continuen veient tres partits. És així i ja és inútil lamentar-ho. La pràctica política contemporània a les democràcies consisteix en parlar per als convençuts, subratllar les diferències, convertir cada dia en un camp de batalla i esgotar els terminis. En el cas de Catalunya, si hi afegim les ferides que han deixat l’octubre del 2017, les presons i l’exili, el resultat és l’aspror d’ahir entre ERC i Junts a la primera sessió d’investidura del candidat Pere Aragonès. Per entendre’n la profunditat, només cal llegir l’amarg i descarnat fil de tuits del president Puigdemont (“Des de certs sectors de l'independentisme lamenten que no estiguem empresonats...”). Potser estem assistint a la catarsi necessària per superar les desconfiances entre partits i tornar a fer govern. Ningú vol un Vietnam, però no sortim de la Guerra Freda.