Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Una vida violenta

Crec que el col·lectiu LGTBI ha de recordar més sovint les víctimes i els que varen encetar la lluita per tenir present els nostres referents

Pier Paolo Pasolini va posar aquest títol a una de les seves novel·les. Curiosament, el mateix escriptor va morir assassinat a la platja d'Ostia. Avui en dia, encara són un misteri els motius dels botxins; s'ha parlat de ‘chaperos’ i d'homofòbia, però també de l'extrema dreta.

He volgut recordar Pasolini un parell de dies després del 20 de novembre, Dia de la memòria transsexual. La vida d'aquestes persones, molt sovint, és una història de terror, violència i marginalitat, com la de la novel·la de l'italià. El dia recorda l'assassinat de la jove afroamericana Rita Hester. Tenia 35 anys. Una amiga seva va encetar una campanya internacional per tenir un dia de la memòria trans. Un dia necessari, un dia per al record de tota la gent que mor al món per motiu de la seva identitat sexual i de gènere.

Crec que aquest dia també és una lliçó que podem aprendre per altres dies internacionals. El Dia de l'orgull gai, el 28 de juny, s'ha establert internacionalment. Les manifestacions es convoquen a moltíssimes ciutats amb una mescla d'ambient reivindicatiu i també festiu. A molts de llocs, com a l’estat espanyol, les reivindicacions actuals i els reptes del col·lectiu LGTBI de vegades no ens deixen pensar en l'origen d'aquesta data. El 28 de juny de l'any 1969, al bar Stonewall, es varen produir uns escorcolls de la policia i la gent, farta de tanta i tanta repressió i del maltractament que sovint patien, va sortir al carrer per fer barricades durant tota la nit i un parell de dies més. A les imatges es veu com vàrem fer pinya els homes i les dones, els Drag Queens, els cambrers del local i la gent del barri. El que avui celebram cada 28 de juny amb una colcada és el record d'aquests fets. Convé no perdre aquesta idea de vista.

Crec que el col·lectiu LGTBI ha de recordar més sovint les víctimes i els que varen encetar la lluita per tenir present els nostres referents. Són les persones que han obert el camí que avui dia nosaltres trepitjam. Les nostres demandes són, en part, les demandes que varen fer aquests avançats al seu temps. Són necessàries accions per tenir present aquesta memòria, ja que nosaltres tenim, com a col·lectiu, els nostres propis herois. Recordar l'assassinat del regidor de San Francisco Harvey Milk i també el de Dandara dos Santos, les incursions d’Ocaña o l'activisme en contra de les lleis homòfobes de l'administració Reagan del gallec Tomás Fabregas és tenir present que la discriminació que varen patir és un fet abominable i que no té cabuda a la societat. És també tenir present la nostra història. A les Illes Balears tenim una llei per garantir la no discriminació de la població LGTBI, però també tenim memòria i orgull. I per això hem de recordar que són molts encara els que han patit la vergonya de córrer davant dels grisos només per la seva orientació sexual o de gènere.

Etiquetes