PeriodistaGolejada curta a Son Moix, bon partit i, una vegada més, bona actuació defensiva amb una nova exhibició de Manolo Reina, que ha desesperat els davanters de la Ponferradina. El Mallorca ha sabut refer-se d’un mal inici de partit, ja que havia estat deu minuts sense tocar la pilota, i ha signat una victòria merescuda amb una bona actuació de tots els jugadors. Vist l’equip que ha sortit a la gespa, sembla clar que Luis García Plaza comença a tenir perfilat el seu onze ideal. Doble pivot per a Salva Sevilla i Ruiz de Galarreta; els quatre de sempre, a darrere; les bandes, per a Antoni Sánchez i Jordi Mboula; a davant, un incombustible Dani Rodríguez, i la punta, per a Marc Cardona, que segurament ha estat el que més ha desentonat.
La primera arribada a l’àrea visitant ha significat el primer gol. Bona conducció de Ruiz de Galarreta i assistència final perquè Dani Rodríguez obrís el resultat. El segon gol ha estat de traca, després de la passada del català Jordi Mboula. Sens dubte, el jugador gallec és un dels qui està més concentrat i pendent del joc de tot l’equip. Dani Rodríguez, una vegada més, ha deixat clar que no cal ser davanter centre per fer gols. El mitja punta demostra allò de "val més arribar a l’àrea que no ser-hi". Creiem que deu haver pensat això Marc Cardona quan l’han substituït: se n'ha anat amb cara de pomes agres, segurament amb remordiments de no haver fer cap dels tres gols, que han estat marcats per jugadors que en principi no són golejadors.
Podem qualificar l’actuació del Mallorca de coral, solvent i de categoria, i també amb un grau important de solidaritat. Començant per Reina, que està en un moment espectacular i justifica el trofeu com a millor jugador del mes d’octubre, que ha rebut abans de començar el partit. Podríem destacar alguns jugadors més, com, per exemple, Antoni Sánchez: ha fet feina sense aturar i de cada dia és més bo. L’actuació del mallorquí ha estat recompensada amb un magnífic gol de cap a passada rebotada de Joan Sastre, un altre que ha firmat un partit prou seriós. En definitiva, la d’aquesta jornada ha estat una victòria merescuda i inqüestionable, que situa el Mallorca a la segona plaça de la classificació, en zona d’ascens directe. És evident, no passa de ser una simple anècdota, perquè encara queden 31 jornades per disputar, però sempre queda molt bé obrir el diari i veure l’equip en una posició de privilegi.
