OPINIÓ

La victòria més agònica

No ha estat ni per la via civil ni per la criminal, com demanava Olaizola, però el Mallorca ho ha aconseguit per la visceral i per la de la dedicació. Estarem d’acord que fins als darrers instants va ser un partit agònic, fins i tot l’afició demanava a l’àrbitre que pitàs el final, una subtil exigència que ja no és nova a Son Moix. En tot cas, a la fi el Mallorca ha sumat tres punts vitals per intentar subsistir a la categoria, justificació no gens menyspreable, sobretot si no té més eines futbolístiques. Els mallorquinistes acaben de sumar la sisena victòria de la temporada patint més del que seria recomanable i segurament sense necessitat, més que res perquè el Rayo ahir tampoc no va demostrar ser res de l’altre món. Si no hagués aprofitat una de les poques errades de la defensa mallorquinista (desconcentració de Campabadal en el marcatge a Alex Moreno), és probable que el Mallorca hagués controlat un poc més bé el partit a la segona part. En qualsevol cas, hem de dir que els centrals Yuste i Raillo sí que ens demostraren que estaven més concentrats que els seus companys i no tengueren gaire problemes per neutralitzar totes les pilotes penjades a l’àrea de Cabrero cercant l’alçada de Manucho; gairebé tot el joc aeri va ser controlat per ells dos. Una altra qüestió és la feina que no feren gaire bé els centrecampistes quan els era necessari tenir la pilota i posar la pausa necessària. En aquest sentit, qui va estar molt desencertat va ser el veterà Culio. Ningú no li pot negar l’estil i la qualitat, però cada vegada que perdia la pilota era un entrebanc quasi infranquejable per a la resta de l’equip. El mateix hem de dir, una vegada més, de Brandon. El mallorquí s’entreté en guerres particulars i ahir no va acabar cap jugada ni una.

Una jornada més, no sabem quins senyals emet l’equip, ni si seran bons ni si són dolents. L’única cosa que tenim clara és que Olaizola té un feiner per assolir l’objectiu que creiem que ha de ser únic: mantenir la categoria, elegia que, ara per ara, sembla que li queda un poc enfora. La pròxima jornada no es presenta com la de la refeta: el Mallorca juga al camp del Girona, un clar aspirant a l’ascens directe. Una setmana més, tampoc no serà fàcil.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF