Opinió 27/07/2019

El viatge enlloc de Pedro Sánchez

2 min

A Pedro Sánchez li va costar molt aconseguir tombar la vella guàrdia del PSOE. Va aconseguir apartar Susana Díaz i els barons amb promeses de renovació, apel·lant a un retorn al discurs més social i d’esquerres i picant l’ullet a l’acceptació de la plurinacionalitat. Va protagonitzar una revolta de les bases, va tornar a il·lusionar. Es va imposar en la dura batalla interna i després, contra pronòstic, acceptant el suport de l’Espanya plural de Podem i de l’independentisme, va fer caure Rajoy. I encara va convocar eleccions i les va guanyar. I tot això, per què? Doncs al final tot haurà estat per retornar al centre, per defugir un autèntic recanvi de la cultura política del règim de la Transició amb un primer govern de coalició, per no atrevir-se a pactar amb Podem i per allunyar qualsevol gest que es pugui interpretar com un intent d’abordar políticament la qüestió catalana. És a dir, per no atrevir-se a sortir del guió en res, per no arriscar res, per no moure’s gens ni mica.

El fiasco del govern de coalició PSOE-Podem que havia de fer possible la investidura de Sánchez és un triple fracàs: mostra la incapacitat de les esquerres per posar-se d’acord, és un fracàs personal del líder del PSOE i és un fracàs respecte de Catalunya. Sánchez ha deixat clares les seves pors, ha descobert el seu autèntic programa: no a un gir a l’esquerra i no a repensar l’estructura territorial d’Espanya per desactivar l’independentisme català. I així, amb el seu immobilisme, ha deixat Espanya políticament bloquejada i, si no hi ha cap sorpresa, condemnada a unes noves eleccions a la tardor, les quartes en quatre anys, inclosos dos prolongats períodes d’interinitat (el de Rajoy i ara el de Sánchez). Ha deixat Espanya instal·lada en la inestabilitat.

Quin escenari s’augura per al futur immediat? Donada la fragmentació electoral i l’absoluta manca d’una cultura del pacte, unes noves eleccions no fan pensar gens que serveixin per tornar la governabilitat a l’Estat. Per al líder del PSOE, a més, unes noves eleccions comportarien riscos importants, especialment una desmobilització del seu electorat (no només el de Podem). En canvi, l’electorat espanyol de dretes es podria decantar fàcilment cap al vot útil al PP d’un Casado que ja ha començat a jugar la carta de la moderació i el pragmatisme, un vot útil que aniria en detriment de Ciutadans i Vox. Aquesta possibilitat, ben plausible, suposaria un trist final per a un Pedro Sánchez que, així, experimentaria una caiguda tan ràpida i espectacular com el seu ascens. Un viatge enlloc.

stats