Ves que el problema no sigui tractar-los de quinquis

I el tercer dia es pronuncià. Pedro Sánchez s’ha desmarcat del discurs de Podem sobre els aldarulls, però ho feia després de setanta-dues hores de tocar el presidencial violí. Els diaris de la caverna li fan pagar els efectes retardats i el censuren pels tres dies de demora. El País, en canvi, obviava el detall temporal i titulava: “Sánchez corregeix Iglesias després de la revolta al carrer per Hasél”. L’inici de la crònica era tan emfàtic que evidenciava un xic massa les ganes d’establir un tallafoc: “Pedro Sánchez només va necessitar una frase per deixar clara la seva distància respecte al discurs dels seus socis d’Unides Podem en relació a l’empresonament del raper Pablo Hasél”. Pura àrnica. Esclar, al costat tens portades com la de l’Abc i el titular: “Els delinqüents protegits per Podem”. La trampa semiòtica d’aquest titular -només faltava a les fotos un “Wanted ”-és que justament hi ha en debat la seva condició de criminals: una part rellevant de la ciutadania no castigaria amb presó unes lletres musicals d’un gènere que, aquí i a Detroit, es caracteritza per la seva imagineria violenta.

I, mentrestant, a Catalunya l’afer té una derivada pròpia i inesperada: Junts és el nou Podem (!). “Cisma entre els Mossos i el Govern per les crítiques de Junts”, titulava El Periódico aquest dissabte. El dia anterior, La Vanguardia obria primera pàgina amb: “Junts s’alinea amb la CUP i posa en dubte la tasca dels Mossos”. Després de mesos i mesos en què Junts ha pregonat que no era Convergència, els titulars que els arrengleren amb la CUP deuen haver estat celebrats amb confeti i un parell de fogueres. Bromes a banda, que la conflictivitat al carrer generi aquesta tensió política és símptoma que l’afer no es pot despatxar només titllant de quinqui el dissident que molesta.