La veritat

“No som el que els altres diuen de nosaltres, som el que fem”. Amb aquestes paraules, el periodista Antoni Bassas reivindicava dimarts, en una conferència sobre la reputació i la imatge que es projecta d’Andorra als mitjans de comunicació, la importància de les coses autèntiques. La idea aquella que la veritat sempre acaba surant com l’oli, el triomf de la raó sobre les tenebres, el temps que ho posa tot al seu lloc. En realitat no ho deia ben bé en aquest sentit de victòria final, sinó com a valor persistent que, com a tal, és més poderós que qualsevol titular o tuit viral.

Algú del públic observava que un conegut de fora, fa poc, li va dir que a Andorra s’hi menja bé. La bona cuina formaria part, doncs, de l’autenticitat nacional. Potser no omple la pàgina tres de cap diari, però sí que és una percepció que en qualsevol cas ajuda el sector turístic.

La comunicació per a l’Antoni Bassas, i ho subscric plenament, és un segon pas: primer fas, després comuniques. Estic convençuda de la força de la paraula, però perquè les paraules siguin efectives, els fets les han d’acompanyar. La majoria de vegades, una mala política de comunicació és una mala política a seques.

La conclusió ja l’hauríem d’haver sabut d’abans, sense que ningú ens la digués: fem-ho tan bé com puguem, i que els altres parlin. La veritat que hi ha en nosaltres és el que ens permet llevar-nos cada dia.