El veritable túrmix

BarcelonaAmb l’economia en caiguda lliure, és a dir, amb les persones que hi ha al darrere de cada petita i gran empresa o amb cada autònom amb els nivells d’angoixa disparats per la seva supervivència, amb els hospitals al límit i la por al cos, arriben les eleccions del 14-F. Unes eleccions amb uns resultats difícils de preveure amb seguretat, bàsicament per la imprevisibilitat de la participació. Com hi influirà la por a contagiar-se? Aniran les persones de risc als col·legis? I els avis? Ha baixat la mobilització política? L’enquesta que avui publica l’ARA dona algunes pistes sobre com estava aquesta setmana l’opinió pública (el treball de camp és fet entre l'1 i el 4 de febrer) i se'n poden treure algunes conclusions.

Participació baixa

D’entrada, la participació pot ser de les més baixes de la història a Catalunya i difícilment superarà el 60%. A més, hi ha un nivell molt elevat de persones que diuen directament a l’enquestador que no aniran a votar. Exactament són el 23% dels enquestats, i és una dada comparativament molt alta a la qual s’ha de sumar la incertesa dels que no han decidit si hi aniran o no. Es pot preveure que una baixa participació afectaria més negativament el bloc no independentista i alhora beneficiaria els partits petits pel sistema electoral.

Una competició intrablocs

Estem davant d’una situació relativament estable si la llegim en clau dels blocs que s’han format en la política catalana i que es veuen de manera estable en les diferents eleccions. El transvasament de vots és intern dins del conjunt independentista i dins del conjunt constitucionalista, i no entre blocs.

Avui, el lideratge no independentista passaria de mans de Ciutadans, que perd dues terceres parts dels seus electors, a mans del PSC amb l’efecte Illa, que s’alimenta dels taronges i dels comuns. La campanya de l’exministre i la presència d’Iceta al govern espanyol alimenten la idea de "passar pàgina" sense concretar com se solucionen ni la situació dels presos i els exiliats ni les limitacions de l’autogovern que van originar el procés actual.

L’enquesta de l’Opinòmetre confirma l’entrada de l’extrema dreta per la porta gran. Mala notícia que al Parlament hi pugui haver entre 6 i 7 diputats d’extrema dreta. Sabem històricament, i ho hem vist fa poc al Capitoli, que en temps de turbulències els que no tenen prejudicis per mentir i dominen l’idioma de la ràbia, els que falsegen la realitat amb l’atreviment de l’ignorant confiant en el respecte dels altres, els que canvien la complexitat per la raó totalitària, tenen un avantatge en el debat públic i en alguns mitjans de comunicació.

Governar el 15-F

L’enquesta de l’ARA indica que el partit està obert i dependrà de l’assistència a les urnes. Ara com ara el resultat és molt ajustat, amb victòria d’ERC, el PSC en segon lloc i JxCat en el tercer.

Els resultats, ajustats, indiquen el grau de dificultat de l’endemà de les eleccions per formar govern. Un dels resultats rellevants de l’enquesta, que desenvoluparem demà a les pàgines de l’ARA, és el cansament de la fórmula de govern de les últimes convulses legislatures.

Hi ha cansament ciutadà i, de fet, dels mateixos protagonistes, i alhora una aritmètica parlamentària que s’imposa. Les entrevistes de campanya i les constants polèmiques públiques deixen en evidència el desgast de la fórmula de govern mentre les enquestes obren poques possibilitats de sumar una majoria parlamentària capaç de nomenar un president o una presidenta que no passi pel suport entre els partits independentistes.

A jutjar per la campanya, les relacions són pèssimes, però no hi ha res que convidi més al pragmatisme que la suma parlamentària per accedir al govern. A la Generalitat, a l’Ajuntament, a la Diputació i a tot arreu on sigui possible.

El resultat electoral està prou obert per pensar que l’última setmana de campanya i l’últim debat entre els candidats i les candidates poden ser rellevants per animar alguns ciutadans a anar a les urnes i també per fer-los variar el seu vot. Els errors es pagaran cars i els encerts poden millorar també algunes perspectives. Per exemple, el PDECat no surt de manera directa, però el marge d’error de l’enquesta i sobretot el nivell de participació poden condicionar la seva entrada al Parlament. El dia 15-F serà important per a la governabilitat en uns anys clau per a la reconstrucció de la postpandèmia, anys en què es poden prendre decisions estratègiques a llarg termini i que seran importants per a la reconstrucció dels espais interns.