SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Si ve un turista (o si en venen tres mil)

Aquesta setmana s'ha pogut escoltar el president autonòmic a Balears de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (Cesif, també coneguda com a Sindicat de Funcionaris), Andreu Bou, queixant-se amb amargura que la justícia reprenia les seves tasques al nostre arxipèlag en les mateixes i penoses condicions de sempre. De sempre, no: si de cas, una mica pitjors, perquè el deteriorament de les instal·lacions i dels equipaments, així com els problemes laborals de tot ordre, no tendeixen a estancar-se al llarg del temps, sinó a degradar-se encara més. En fi, no tenim per què posar en dubte que el senyor Bou diu veritat quan denuncia que els jutjats de Balears estan fets un oi. Ara bé, em va cridar l'atenció que, després d'afirmar que en aquest servei públic s'hi fa feina “en condicions tercermundistes”, trobàs que encara convenia afegir-hi algun argument més contundent i fes servir aquest: “Si ve un turista i ha d'anar als jutjats de Manacor a fer-hi una gestió”, posava com a hipòtesi, “fliparà amb el que hi trobarà”.

Si ve un turista i veu això o allò, vet aquí un argument inapel·lable en aquestes illes. El turista (invocat així, com a concepte) és un ésser procedent de societats més avançades que la nostra, i per tant, és algú amb un criteri més ben format que nosaltres, sobre l'assumpte que sigui. Mira que si ve un turista, què ha de pensar de tal cosa o de tal altra. No es tracta de ser exigents per a nosaltres mateixos, que no som ningú ni mereixem res: es tracta que el turista ho trobi tot al seu gust, o, si més no, que no s'adoni gaire de fins a quin punt som uns terrossos. No es tracta tampoc de reclamar uns bons serveis públics perquè són els fonaments d'una democràcia i perquè els pagam amb els nostres impostos, sinó de tenir-los en un estat presentable per si ve un turista a passar-hi revista, valgui el rodolí. És curiós perquè, en el cas concret dels jutjats, la gran majoria de turistes que hi passen ho fan en qualitat de detinguts i/o acusats, a causa, principalment, de les maneres tan avançades que tenen de divertir-se. Però vaja, fins i tot en aquest cas seria una llàstima que haguessin de trobar-se que hi ha goteres, plagues d'insectes o funcionaris sepultats davall les piles d'expedients. Fem-hi alguna cosa, no sigui que vingui un turista i encara ens ho hagi d'haver de dir.

I qui diu un turista en diu tres mil, que és la quantitat que el Govern i els hotelers han acordat que duran a mitjan mes de juny, que està a punt de començar. Quin goig i quin descans. Es veu que la gran majoria seran alemanys sans, com va precisar el ministre Ábalos, i que vindran a fer el paper dels valents expedicionaris que s'aventuren en paratges inhòspits per demostrar que Balears és una destinació segura, nou eslògan publicitari de referència. La idea és que, si es posen malalts, és perquè ja hi venien de ca seva, perquè aquí ho tenim tot controlat. Tret d'aquest detall, cal esperar que se'ls cuidi com els exemplars extremadament valuosos que seran: concretament, fent una divisió senzilla, ens surt que cadascun d'aquest tres mil turistes valdrà com 396 de nosaltres, els indígenes. En cas que en trobem un pel carrer ens hem de recordar de fer-li una reverència, ben igual que si fos un hoteler. No s'haurien d'escatimar tampoc atencions per agrair-los el gest munífic que faran de venir a passar les seves vacances entre nosaltres: quan arribin a l'aeroport de Son Sant Joan podrien ser rebuts amb càntics i amb collars de garlandes, i fins i tot el més important de tots els mallorquins de tots els temps, Rafel Nadal, podria anar-hi a donar-los la benvinguda, ell que sap xerrar anglès. Que vegin que, si volem, sabem quedar com a persones.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF