Opinió

L’estat vampir

Qualsevol ciutadà del món que arribi a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, i contempli el territori que s’han deixat usurpar aquestes illes per fer-ne colònies turístiques; que vegi els aeroports i la seva frenètica activitat, els hotels, els creuers, els eixams de botigues i botigons als carrers de les zones turístiques; les riuades de gent als centres urbans i a les platges, les carreteres infestades d’autocars, de furgonetes repartint tota casta de materials, de cotxes de lloguer, i la vida en general greument alterada per la presència d’estranys; i que s’informi dels preus dels habitatges, de les begudes als quioscos de platja... i que calculi a primer cop d’ull com li deu retre, tot plegat, a l’Estat espanyol (sense comptar que aquest ciutadà sàpiga com una partida de governants i delinqüents de la seva corda roben a mans plenes): aquest observador, sens dubte, creurà que formam un país que ha d’anar polent en tots els ordres de la vida: educació, sanitat, cultura, infraestructures... Hauria de pensar que disposam de mitjans més que suficients per bastir una orquestra a l’alçada de les millors del Mediterrani, que la programació teatral és de primera qualitat i que tant el teatre com la música són celebrats en grans festivals internacionals d’abast global. I que la nostra Universitat és realment de totes les illes perquè les comunicacions així ho afavoreixen, i que compta amb uns pressupostos lluïts, suficients per obrir portes a la recerca en territoris de la ciència on puguem anar a cercar futur. Tot això, per posar uns breus exemples.

No es pot pensar mai que l’educació, la cultura, la sanitat o la investigació sobreviuen en precari, que no hi ha una oferta cultural equiparable a la de qualsevol capital espanyola de províncies, que cap reforma de les infraestructures bàsiques es pot realitzar abans que ja sigui insuficient. Ho tenim tot per ser un país discretament ric entre els del nostre entorn, i, no obstant això, vivim en el tragicòmic estrès de la carestia crònica.

A la vista del projecte de pressuposts del 2019, que preveuen una reducció de la inversió a la nostra comunitat d’un 11,4%, com s’ho farà la pobra Francina Armengol per convèncer els illencs que bona cosa és un govern socialista a Espanya? Després de pronòstics de REB i enverinades invectives “populars”, el PSIB només tendria una sortida digna: votar al Congrés contra els pressuposts –però ni és sortida ni és digna: amb un home com en Sánchez al front del govern de l’Estat, no tenim protecció possible, perquè els de la seva casta ens faran sempre mal encara que per això se n’hagin de fer ells mateixos. Amb en Sánchez, s’acompleix lletra per lletra la Llei fonamental de l’estupidesa humana (Cipolla).

Està vist que l’Estat espanyol ha tastat la sang balear i ara ja no en pot prescindir. Amb dretes o esquerres igualment sinistres al capdamunt, sempre serem una terra vampiritzada draconianament per Espanya. Sigueu, patriotes, tan patriotes com vulgueu, però els números us ho estan posant molt difícil.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF