07/09/2021

Vacunes i drets

3 min
Vacunes de Moderna a punt per ser administrades, el passat juliol, a Madrid.

En una situació tan excepcional com l'actual, que suposo que no cal resumir aquí, el debat sobre la vacunació massiva de la població no és precisament superflu. Tractar-lo d'una manera rigorosa, però, implica delimitar determinades qüestions que, en general, acostumen a juxtaposar-se. També fa necessari descartar debats subsidiaris o ja superats. Al meu entendre, hom pot identificar tres grans blocs que, tot i estar relacionats, no s'han de confondre. Un és de caràcter mèdic, el segon té un biaix ètic i el tercer és de naturalesa híbrida, tot i que el seu fons és comunicatiu i polític.

En primer lloc, hi ha la qüestió de l'efectivitat de la vacuna a l’hora de combatre les pitjors conseqüències de la pandèmia, és a dir, els casos greus de covid i la mortalitat que porten associada. Com passa amb la vacuna contra la grip estacional, la del covid no garanteix una efectivitat del 100%, però sí que evita el col·lapse del sistema hospitalari i ens allunya de la gran pèrdua de vides humanes que es va produir durant la primera onada. Amb les dades disponibles, discutir avui els avantatges de la immunitat de grup per combatre la pandèmia és una pura frivolitat, un pseudodebat superflu i distorsionador.

En segon lloc, existeix un tema ètic important. En una societat que garanteix drets fonamentals, una persona adulta no està obligada a acceptar que li inoculin cap substància sense el seu consentiment. Tot i així, en el cas de les transfusions de sang a menors hi ha jurisprudència, i fa prevaldre el dret a la vida del menor en detriment de les creences religioses dels seus pares. Aquí no parlem de menors, però. En definitiva, existeix el dret individual a evitar la vacuna però també el dret col·lectiu a evitar riscos potencialment perillosos per a la comunitat. La immunitat de grup podria minorar el risc, però això no significa que ens hàgim de jugar la salut perquè no sabem amb qui compartim l'aire que respirem. Com s'ha de traduir en termes legals, tot això? Passaports covid, restriccions, controls? No ho sé. Del que no tinc cap dubte és que els límits del lliure exercici dels meus drets han de coincidir mil·limètricament amb el lliure exercici dels drets dels altres. No tinc res contra algú que trobi divertit colpejar-se el crani amb una mà de morter fins a fer-se un nyanyo –és la seva vida–, però sí contra algú que, per exemple, condueixi borratxo –és la meva vida.

Finalment, hi ha un tercer debat que relliga d'una manera complexa i fins i tot paradoxal l'actual context comunicatiu amb la viabilitat de les democràcies. El moviment antivacunes actual –que difereix considerablement dels anteriors– coincideix en el temps amb la gran eclosió de la pseudociència a internet. L'any 1998, un metge anomenat Andrew Wakefield va publicar un estudi on establia una correlació entre l'administració de la "triple vírica" i l'autisme. L'estudi es va publicar a The Lancet, que ve a ser la Bíblia de la medicina, i molts pares van decidir no vacunar els seus fills. Resulta, però, que l'article de Wakefield era un frau científic premeditat i motivat per diners. El Regne Unit va retirar-li la llicència per exercir la medicina i la revista The Lancet va demanar disculpes. El mal ja estava fet, però: l’assumpte es va escampar pels fòrums de l’època i va durar anys (de fet, encara té milions d’adeptes). Dos anys abans, aquest metge havia entrat en contacte amb un advocat del moviment antivacunes anomenat Richard Burr, que volia demandar les farmacèutiques al·legant la martingala de l'autisme tot i que, òbviament, no disposava de cap prova. L'encarregat de proporcionar-la era Wakefield.

La transició d'un model vertical i jerarquitzat del coneixement (exemplificable amb la revista The Lancet) a un altre d'horitzontal i reticular (identificable en els milers de fòrums d'internet on en aquell moment el personal hi deia la seva en relació a aquell article) és un problema comunicatiu i alhora un problema polític. La ruboritzadora estupidesa segons la qual la vacuna contra el covid magnetitzava la pell, per exemple, no va sorgir de qualsevol lloc, sinó de la immensa barra de bar universal on milions de cunyats expliquen les seves ocurrències.

Per acabar: crec que poca gent s'ha adonat que la paraula pandèmia i la paraula democràcia tenen com a sufix i prefix, respectivament, el terme grec demos. Tot i que la meva formació acadèmica em demana ara fer picalloses i inacabables matisacions, el demos al·ludeix aquí a la comunitat, a la gent, a la inevitable dimensió col·lectiva de tot individu. Sovint l’etimologia il·lumina.

stats