OPINIÓ

Els vacunats

A la pel·lícula (i abans novel·la de Richard Matheson) L’home omega, del 1971, hi trobem un món desolat en virtut d’una pandèmia, que ha eliminat gairebé tota la població del planeta. La pandèmia és fruit d’una guerra mundial entre potències militars (Rússia i la Xina), i tot el que ha quedat de la batussa és un últim home viu (que al film interpretava Charlton Heston, sempre memorable).  A més, però, hi ha tot un seguit d’éssers albins i llefiscosos i encara humans, que s’anomenen a si mateixos 'La família'. 

Aquests supervivents odien la ciència, perquè, segons ells, és la culpable d’haver portat el món al cataclisme. Per això, quan poden sortir, només de nit, s’encarreguen de cremar qualsevol cosa que remeti a la civilització: llibres, microscopis, telescopis, màquines, etc. L’últim home, però, és un científic que ha sobreviscut al desastre perquè ell mateix va inventar una vacuna. La trama avança en virtut de la persecució de la qual és objecte aquest supervivent per part de ‘La família’, que òbviament l’acaba capturant i etc., etc. 

Sempre penso en ‘La família’ quan sento les reticències que molta gent té de la vacuna que, segons sembla, ja s’ha enllestit amb un alt grau d’efectivitat contra el coronavirus. Pel que diuen les enquestes, la població espanyola sent desgana davant d’aquest remei; hi ha molta gent que, davant de la possibilitat de ser els primers a vacunar-se, es fan enrere, o que directament s’oposen a l’obligació de vacunar-se que pugui decretar l’autoritat. D’on pot provenir, tanta prevenció? 

Pertot ens envolten els fruits del progrés tècnic i científic; l’esperança de vida s’ha multiplicat per dos en l’últim segle gràcies a la medicina; la tècnica en les comunicacions ens ha portat ordinadors a la butxaca a gairebé tothom, i cada dia centenars de milers de persones prenen pastilles, s’operen, salven la vida en virtut de les noves tecnologies biomèdiques. I així i tot, continuem amb pors davant de la possibilitat que una vacuna pugui ara mateix salvar la vida de milions de persones i tornar a donar forma a la vida civil, a més de fer-nos sortir del merder econòmic. La veritat és que no ho acabo d’entendre. 

El calendari de vacunació d’un infant occidental imposa que se li puguin acabar administrant fins a una dotzena de vacunes. També, només d’adoptar un ca o un moix, l’hem de vacunar, i es veu que la gent ho fa, massivament, perquè no volen veure com se’ls mor la mascota o els encomana la ràbia. I tots tenim a casa calmants, ibuprofens, aspirines, a més del telèfon de l’ambulància (o del centre de salut) ben memoritzat. Puc entendre que hi hagi por de ser el primer, però hi ha hagut voluntaris més valents, que han fet de conillets d’Índies. 

L’escepticisme és un valor, i també la prudència, però els fruits de la raó en els camps de la ciència i la tècnica són innegables i evidents, i ningú no els vol treure de la seva vida. Al mateix temps, aquesta ciència és incomprensible per a la immensa majoria de la gent, i d’aquí ve la por que pot arribar a fer-nos tot allò que no entenem, però de què tampoc no volem prescindir.    

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF