Del pla del G.A.T.C.P.A.C. publicat fa 90 anys a Mirador (5/12/19-V-1932). Era el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (Sert, Illescas, Churruca, Fàbregas, Rodríguez Arias, Torres Clavé). Portada de la seva revista. Del 1930 al 1937 van dur a la urbanística idees raonades, incisives, avançades, capdavanteres arreu del món.
La simple observació del pla de Barcelona fa veure la necessitat imprescindible de procedir a la seva ràpida estructuració, de forma que permeti que la ciutat continuï l’extraordinària creixença iniciada en el segle XIX. L’habitant de la ciutat que ha de travessar-la sovint sap com és difícil circular per les zones desordenades que volten el traçat Cerdà. Nuclis suburbans (Clot, Sant Andreu, Poble Nou, Badalona, Sants, Bordeta, Hospitalet) crescuts sense cap traçat que els lligués orgànicament amb Barcelona es desenrotllen ràpidament amb l’increment industrial i dificulten cada dia més l’extensió de la ciutat futura, tancant l’actual dins d’un cercle d’habitació i indústria, en complet desordre, que amenaça impedir per molt temps la vida ordenada de la ciutat nova. De no posar-hi remei urgentment, més endavant ens veuríem obligats a la total destrucció de grans extensions edificades. […] En la ciutat futura han de trobar-se ben diferenciades les següents zones: Producció: I. Port. II. Zones industrials. III. City. Centre cívic: Habitació : I. Vivendes. II. Hotels. Repòs: I. Zones verdes. II. Zona platja. […] Barcelona té ja ben definida [...] la “tangent col·lectora”: faixa limitada entre Gran Via i Aragó. [...] Per l’evolució i increment del tràfic que l’esdevenidor ens ofereix caldrà limitar ja des d’ara l’edificació pensant en el dia que Gran Via, Diputació, Consell de Cent i Aragó no abastin tràfic industrial i portuari convertint-la ja avui en zona neutra i demà en zona sols de tràfic i de verdor, entre les de producció i d’habitació de Barcelona. En dita faixa projectem ja, aprofitant els túnels del Metro, degudament augmentats, el tràfic ferroviari de passatgers, amb estacions a Glòries, Plaça Catalunya, Plaça Espanya, Comerç, Indústria, aquella primera amb el caràcter de terminal dels trens de Madrid i València; [...] l’aeroport el situem en extensions lliures prop de Glòries en contacte immediat amb la City, i les vies de comunicació de ràpid accés a totes les zones de la ciutat, i envers la regió. En la tangent Gran Via-Aragó, en l’indret proper a l’estació terminal de Glòries, és raonat l’emplaçament d’una zona d’hotels, davant la zona de verdor. El tràfic ferroviari de mercaderies, al carrer Aragó, subterràniament, amb estacions de classificació en les zones industrials de Port Franc i Besòs. Com artèries de tràfic ràpid-lleuger entre les zones de la ciutat: la carretera de Can Tunis unirà la City amb el port i zona franca per una banda, i amb la zona d’habitació de Besòs, per l’altra. La Travessera de Baix, restituïda a la seva importància, serà l’artèria de les zones mitges d’habitació. [...] La Diagonal refermarà el seu caràcter de via de tràfic ràpid-lleuger entre les zones d’habitació. El carrer Tarragona facilitarà, com a nova via, la funció que es vol concedir a la gran via de ronda del pla d’enllaços. Aquestes són, esquemàtiques, les nostres idees generals sobre el pla d’extensió i reforma de Barcelona.
