23/08/2021

Sense ulls a l'Afganistan

2 min
Marines amb la 24a Unitat Expedicionària (MEU) guiant les persones per l'evacuació a l'aeroport internacional Hamid Karzai, Kabul, Afganistan

BarcelonaTots els règims autoritaris i populistes tenen en comú la lluita contra la premsa independent i el periodisme: des de la Polònia –que vol tancar un canal de televisió crític– fins a la Xina comunista –que expulsa periodistes occidentals–, passant és clar per les dictadures teocràtiques de l'Orient Mitjà. L'objectiu sempre és el mateix: deixar el món sense ulls en una determinada part del món. Per això la marxa de periodistes de l'Afganistan, amb el cas de la popular Clarissa Ward de la CNN, és una notícia molt dolenta. Els talibans han aconseguit crear un clima de terror tan gran que els periodistes occidentals s'hi senten insegurs i se'n van.

En contra del que es podria pensar, aquesta presència estrangera a l'Afganistan i també a la resta del món és el que reforça el periodisme local. Els periodistes afganesos saben que quan es quedin sols estaran a mercè dels talibans i no hi haurà ningú per defensar-los. El resultat serà una obscuritat total sobre el que passa sobre el terreny. En realitat, veient les ganes de la Casa Blanca d'anar-se'n de l'Afganistan, sembla que Washington és la primera interessada a treure'n els seus periodistes i que el país deixi d'ocupar la primera plana dels diaris i l'obertura dels noticiaris. No en va, el que Clarissa Ward explicava era la crònica d'una derrota, quan Biden el que pretenia era precisament el contrari: dir que ja s'havia complert la missió i que les tropes tornaven a casa.

Caldrà seguir molt de prop l'Afganistan a partir d'ara i veure què passa amb els periodistes que són sobre el terreny. No és corporativisme. Totes les vides humanes valen el mateix, però quan s'elimina un periodista, sigui físicament o obligant-lo a marxar, el que es busca és tenir la impunitat per poder continuar cometent violacions dels drets humans. I això no s'hauria d'oblidar.

stats