TVE demana perdó per les coses equivocades

BarcelonaEl concurs El cazador, de RTVE, va formular aquesta pregunta a un dels seus participants. "Si Pablo Casado ha fet 6 màsters de 40 hores presencials i 20 online, ¿quin és el total d'hores que ha fet?" La ironia òbvia –hi ha dubtes sobre la legitimitat dels estudis que guarneixen el currículum del líder popular– va fer que a les xarxes es comentés. I, esclar, hi va haver qui va denunciar l'enèsima intervenció de la pèrfida esquerra per desprestigiar el PP. Resultat? El programa RTVE Responde va demanar disculpes, per boca del director de continguts de l'ens.

Està molt bé que Televisió Espanyola tingui un programa que actuï com a defensor de l'espectador i abordi les qüestions polèmiques o, senzillament, aclareixi els criteris. Tot això és educació mediàtica i cal aplaudir-ho. Ara bé, cal preguntar-se també si TVE està demanant perdó per les coses encertades. La pregunta és enginyosa i la càrrega d'ironia que conté hauria de poder ser suportada per un càrrec públic amb un mínim de cintura democràtica. Matar l'humor és una manera com qualsevol altra d'anar fent petits, petits, petits els límits del discurs, que és com dir fer petita la teva visió del món.

Fa unes setmanes, un rètol polèmic va tornar a evidenciar aquest problema. Al programa La hora de La1 s'explicava que la princesa Elionor cursarà estudis a Gal·les. I un subtítol afirmava: "Elionor se'n va d'Espanya, com el seu avi". Tot i que la frase quedava certament fora del que s'espera d'un programa informatiu, acomiadar el professional responsable és una mesura del tot excessiva, en un afer que s'hauria saldat amb una amonestació o una suspensió temporal si no coincidissin dos factors: la campanya agressiva de la dreta contra l'actual RTVE i la d'una part dels treballadors contra programes que es fan en col·laboració amb productores.

I mentrestant es demana perdó i s'acomiada gent per un acudit inofensiu. ¿Demanarà disculpes RTVE pel ridícul dels rètols durant el partit entre Kosovo i Espanya? El seu intent, bastant patètic, de no voler reconèixer el rang d'estat a Kosovo la va fer incórrer en unes opcions ortopèdiques de riota. El narrador s'hi referia com a "l'equip de la federació de futbol de Kosovo" tota l'estona. Almenys l'analista Chapi Ferrer va ser més murri i va optar per "l'equip kosovar".

A més, si l'efecte era castigar aquest país balcànic, el resultat va ser tot el contrari: es va fer evident el paper espanyol de nedar contra la posició majoritària de la UE, ja que 22 dels 27 estats que la formen reconeixen Kosovo. La retransmissió del partit i la cosmovisió que traspua compromet tant o més la línia editorial de la casa que una pregunta amb punxa en un concurs, o un rètol d'escassos segons d'algú que s'ha volgut fer el graciós.