03/05/2021

TV3 atropella la cultura

2 min

Diumenge a la tarda culminava la campanya #ImpulsemCultura de TV3 amb un programa que havia de servir de colofó de la festa. I el resultat d'Operació cultura més aviat va ser l’aparador de la situació paupèrrima que travessa el sector cultural del país. Molt bones intencions, un important desplegament a nivell tècnic, un esforç humà i de creativitat indubtable per oferir un programa diferent i, per variar, una mica de comedieta televisiva de dos antiherois de pega. En Peyu i en Jair Domínguez es convertien en dos terroristes que piratejaven el senyal de la televisió pública per oferir cultura als espectadors de manera íntegra, segrestant alguns dels representants del sector. Les pistoles, els mossos i els passamuntanyes més aviat servien per transgredir els codis narratius associats a la cultura i garantir que en cap moment es caigués en la pàtina carrinclona que es pot vincular a aquest àmbit. Al primer minut de programa ja havien disparat un tret a una àvia que un cop morta era atropellada. Al minut 12 van segrestar la soprano Mirna Lacambra. Al minut 13 ja vèiem Isona Passola a punta de pistola. I al minut 39 les actrius Agnès Busquets, Anna Pérez i Núria Solina també eren amenaçades amb una arma. Més que un especial cultural semblava el festival de la violència contra les dones.

Com a espectacle era difícil aguantar-lo íntegrament. En Peyu i en Jair estaven en una sala de control blindada i mig clandestina per donar pas a les actuacions en directe i a recomanacions culturals. Semblaven la versió humana d’en Riff i en Flat, les rates que presenten vídeos musicals al canal Super3. Uns rètols diminuts impresos a la part inferior de la pantalla anaven circulant per informar aleatòriament de dates d’exposicions i concerts amb una eficàcia comunicativa nul·la. El ritme narratiu feia que les recomanacions de propostes en aquell context de caos fossin tan fugaces i superficials que res resultava llaminer o il·lusionant. I les connexions en directe amb els autobusos que voltaven per Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona ja eren per posar-se a plorar. La soledat d’aquells músics tocant per a ningú amb els carrers buits sabia greu i tot. Era desolador. La posada en escena i el ritme vertiginós per desconnectar no permetia tampoc gaudir de l’actuació musical. Això sí, la sensació d’estrès, que tot havia d’anar de pressa, la mantenies tota l’estona. Tres hores d’actuacions en directe en un programa que va ser entre saturant i intranscendent. La resolució era potser una mena d’al·legoria. Sense cap coherència narrativa, l’àvia de l’inici assassinada i atropellada tornava a ser atropellada per segona vegada. Però aquest cop ressuscitava i, traient-se la perruca, deia als espectadors: “Que la cultura sigui sempre la protagonista”. Potser aquella iaia innocent maltractada, disparada i doblement trepitjada per les rodes del cotxe simbolitzava la cultura, que, malgrat totes les desgràcies, continua sobrevivint com pot. Per tancar l’emissió, un rètol agraïa a tots els artistes i els seus equips la col·laboració amb el programa. Espero que no fos per haver-los fet treballar gratis a canvi de promocionar-se.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió

stats