Opinió 05/07/2019

“Un turista, un amic?”

Toni Fuster
3 min

President de PimecoDes de fa molts anys, sempre he sentit dir que aquesta terra, la nostra terra, viu del turisme. De fet, des que l’any 1961 es comença a edificar el que avui coneixem com la zona de la Platja de Palma –un model de zona turística que, després es va anar estenent a altres zones costaneres del nostre arxipèlag– a les Balears són milers les famílies que viuen del turisme.

Ja gairebé ningú recorda l’eslògan de la campanya “Un turista, un amic”. Amb aquest lema, repetit com un mantra, es volia deixar clar que els turistes duien feina, doblers, riquesa i prosperitat a les nostres illes. En els temps d’aquesta campanya, tothom coincidia que no era important sinó necessari que els turistes tornassin als seus països, després de visitar la nostra comunitat, amb un bon record, una bona experiència. En els temps d’aquesta campanya, tots teníem clar que era molt bo per a l’economia de les nostres illes i de milers de famílies que els turistes fossin tractats amb l’hospitalitat que sempre ha caracteritzat la nostra terra.

Què ha passat perquè, des de fa uns anys, el lema de moltes associacions cíviques hagi virat fins a convertir-se en “Tourist go home”? Què ha passat entre un eslògan i un altre? On s’ha perdut l’hospitalitat?

Està clar que la societat ha evolucionat i no és la mateixa que als anys 60. No entraré si cap a millor o a pitjor. Això és un altre debat. Comercialment parlant, el canvi ha estat radical. No queda res de la Palma dels anys 70. Si faig la vista enrere, record la ciutat plena de gent passejant, entrant i sortint de les petites botigues que hi havia repartides pel centre i per tots els barris de la ciutat. Encara no s’havien implantat ni els grans magatzems, ni les grans superfícies o cadenes comercials. A cada barri, era habitual trobar-hi una botiga, bugaderia, papereria, carnisseria, peixateria, ferreteria, fruiteria, estanc...

Palma bullia; la gent gaudia de passejar i anar de compres pels petits comerços. La veu dels meus pares i padrins encara retrona al meu cap quan deien: “Mare meva, està ple de gent, quin goig”. No es podia caminar pel carrer... però ningú parlava de massificació ni que la gent feia “nosa”. I això que per travessar carrers com Sant Miquel, Sindicat, Pas d’en Quint, Colom... era necessària una bona dosi de paciència!

Ara tot molesta; tot fa nosa. Increïble però cert. Sembla que s’ha posat de moda emprendre accions contra el turisme, els creuers, el lloguer vacacional i tot el que implica l’arribada de visitants per passar les vacances a les nostres illes. És freqüent veure a llocs públics i al paisatge urbà missatges de rebuig; pintades, pamflets i pancartes penjades als balcons amb frases turismofòbiques. També hi ha hagut associacions cíviques que han convocat rodes de premsa per manifestar el seu desacord amb el turisme.

Davant aquest fet, jo em deman: m’agradaria visitar un país on em diuen a la cara que no som ben rebut? També em venen al cap altres interrogants com: saben, els qui diuen que no volen turistes, la quantitat de famílies de les Illes que viuen gràcies a l’activitat que generen els visitants? Què passaria si deixassin de venir turistes a les Illes? Coneixen els llocs de feina que genera l’activitat turística? Que jo sàpiga, no hi ha cap pla econòmic substitutiu que ens permeti canviar de model sense perdre milers de llocs de feina (...)

Molts dels qui bramen contra els turistes protesten també contra els creuers i la saturació que provoquen. Doncs bé, en els propers 3 mesos –juny, juliol, agost– només hi haurà 16 dies en què coincidiran 3 creuers alhora a Palma. 16 dies d’un total de 90 amb 3 creuers a la ciutat. Això no és cada dia Palma plena de creueristes, tal com alguns ens volen fer creure. Els creueristes arriben dies comptats i tampoc hem d’oblidar que molts creuers només són a Palma unes hores; que no tots els creueristes baixen a Palma i que molts dels que baixen a terra ja tenen excursions programades a altres indrets de l’illa. Són turistes que arriben sense cotxe ni vehicle individual i, per tant, no saturen les carreteres perquè es mouen per l’illa amb taxi o transport públic.

Des de Pimeco, mai estarem d’acord amb manifestacions en contra del pilar del model econòmic que ens manté. Som partidaris de créixer amb seny, de legislar per protegir el territori, millorar el servei, cuidar, mantenir, preservar... però mai estarem d’acord amb qui engega o maltracta els turistes. Pensam que va contra l’essència hospitalària de la nostra terra i en contra de milers de famílies que com nosaltres, els petits i mitjans comerciants, saben el que costa poder començar els dies obrint al públic la barrera (...)

stats